Diumenge
XXVIII durant l'any / Cicle A
Confirmacions
a la Parròquia de Sant Esteve a Tordera
Dissabte
10 d’octubre de 2026
Is
25,6-9; Salm 22,1-3.4.5.6; Fl 4,12-14.19-20 i Mt 22,1-14
Avui confirmeu la vostra fe en Déu, ho feu rebent els dons de l’Esperit Sant, uns dons que us donen força per viure la fe amb més maduresa, llibertat i compromís. Confieu en Déu i Ell confia en vosaltres, això és el que fonamentalment proclamareu renovant la vostra fe davant d’aquesta comunitat que representa al conjunt de l’Església.
Sou els convidats a aquest banquet, com aquell del que ens ha parlat la primera lectura. El profeta Isaïes ens parla d’un banquet amb plats molt gustosos i on els convidats que hi acudeixen, veuen desaparèixer el vel de dol que els afligeix. Aquest banquet és el Regne de Déu, del nostre Déu, del Déu que ens dona la vida, que ens ha donat les persones que ens estimen i que estimem, que ens ha donat una família, amics, educadors, una comunitat, que ens ha donat la seva Paraula. I que avui us dona l’Esperit Sant.
Déu no ens pregunta si som perfectes, ens pregunta si la nostra vida dona fruits d’amor, de generositat, de perdó, de justícia, de servei, d’esperança. Com ens deia el papa Lleó en la seva darrera visita: «Déu ens estima tal com som, però ens somia millors.»
Confirmar-se no vol dir simplement acabar una etapa de catequesi ni vol dir obtenir el títol de cristià; vol dir deixar que Déu renovi el nostre cor i ens faci créixer. Vol dir comprometre’ns a viure com seguidors de Crist. I per fer-ho ens cal la força de l’Esperit Sant.
L’Esperit Sant és la presència de Déu que actua dins nostre. És aquell do que ens permet viure com ens ha dit l’apòstol sant Pau avesats a tot. Perquè en la nostra vida hi ha de tot, moments bons i moments dolents i en tots hem de confiar en Crist. Perquè creure en el Senyor no vol pas dir que en la vostra vida no hi haurà problemes; ans al contrari, hi haurà moments de dubte, de fracàs, de decepció i de por. El que vol dir és que amb la pregària i l’acció de gràcies, que tenint com a centre de la nostra vida al Senyor, que posant en pràctica allò que d’Ell hem sentit i escoltat no caldrà que ens inquietem. Que lluitem sí que caldrà, però sempre amb esperança, amb la confiança de que tenim al Senyor prop nostre.
El Senyor ens convida a seguir-lo, a estar amb Ell. Ell és qui convida a la seva taula, d’Ell és de qui hem rebut el do de la vida que no és pas una propietat per fer-ne el que vulguem, sinó per servir als altres i servint-los, servir a Déu. La vida la rebem per donar fruit i som convidats a donar-ne molt.
Avui aquesta comunitat i l’Església mateixa us demana que rebent el do de l’Esperit Sant continueu caminant amb Jesús. Us diu que tots nosaltres som els convidats a aquest banquet i estem cridats a assistir-hi. Hi podrem assistir si no busquem excuses per anar-hi, si tenim l’orella del cor atenta per escoltar Déu i també escoltar les persones que tenim al costat; podrem asseure’ns a taula si vivim la fe no només quan venim a l’església, sinó també a casa, a l’escola, a la feina, amb els amics, allà on siguem. Hi podrem assistir si la nostra vida deixa una petjada d’amor en els altres. Ens hi asseurem si som constructors de pau, d’esperança, d’alegria i d’amor.
El do de l’Esperit no és un do per tenir-lo amagat, és un do per fer-lo servir, ajudant-nos a transformar la nostra vida i ser cada dia millors, tal com Déu ens somia.