Diumenge V de
Pasqua Cicle B
Fets 9,26-31; Salm 21,26b-27.28 i
30ab.30c-32; 1Jn 3,18-24 i Jn 15,1-8
«L’Església s’anava consolidant, vivia
reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant.» Fets 9,
31
La primera comunitat esdevé fidel al manament del Senyor de
creure en Jesucrist i estimar-se els uns als altres. En la comunitat que viu
sota aquesta regla d’or de la vida sovint per difondre la bona nova Déu es val
de peces de rebuig. Pau que ha esdevingut evangelitzador, propagador d’aquest
missatge ha estat perseguidor; en ell la llavor d’Esteve, el primer màrtir
cristià, ha donat un fruit admirable, en ell que era un dels qui assentien en
la seva mort. Déu l’ha cridat i l’ha fet testimoni, fora d’hora, de la
resurrecció del seu Fill i l’ha portat a Jerusalem on molts, amb raó, encara no
creien en la seva conversió. Pau fidel a l’amor no sols amb paraules sinó també
amb fets i veritat, esdevé la sarment ben empeltada al cep, empeltada a Crist. Jesús,
el Crist, s’ha fet un de nosaltres i ara en la vinya del Senyor, el poble de
Déu, el Pare hi ha plantat al seu mateix Fill, la vinya ja no cal que sigui
arrancada però la sarment perquè no s’assequi i pugui donar fruit cal que rebi
la saba de Crist. Jesús és el Messies[1], la llum del món[2], el pa de vida[3], la porta de les ovelles[4], el bon pastor[5], la resurrecció[6], el Senyor, el Mestre[7], el camí, la veritat[8], la vida[9]; el Fill de Déu[10]. Tot això ens convida a
compartir-ho amb nosaltres que estem empeltats al cep veritable i estant en
Ell, Ell està en nosaltres.
Tota la nostra vida de cristians esdevé així un sense sentit
si manca la unió amb Jesús i aquesta unió implica coneixement i amor. Tot
deixeble, com Pau, ha estat cridat a donar fruit, a estimar a Déu i als altres
no sols amb paraules, sinó en veritat i amb obres. Sense Ell no podem fer res;
ésser cristià exigeix una experiència vital de Jesucrist, una passió pel seu projecte
Les preocupacions de cada dia no ens han de fer oblidar que som sarments del
cep veritable, si la sarment s’asseca és que la saba de Crist no hi flueix i no
mou la nostra vida, és que no deixem que Crist entri dins nostre i ens cal
deixar-la fluir lliurament per comunicar la joia del ressuscitat. Si no vivim
amarats de la saba de Crist no podrem transmetre el missatge, sinó en som
testimonis en obres i en veritat la sarment s’assecarà i en lloc de transmetre
la alegria de la bona nova, en lloc de ser-ne testimonis que contagien
l’alegria contagiarem, com tants cops hem fet, pors, angoixes i sofrences.
Acostant-nos a Déu amb tota confiança, amb la consciència tranqui-la, obtindrem
allò que li demanem, en creure en Jesucrist i estimant als altres, tal com Ell ens
ho ha dit, romandrem en Jesús i en l’Evangeli.