Diumenge VI de
Pasqua Cicle B
Fets 10,25-26.34-35.44-48; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4;
1Jn 4,7-10 i Jn 15,9-17
«Els qui no estimen no coneixen Déu,
perquè Déu és amor.» Jn 4,
En el centre del llarg discurs de comiat que l’evangelista
sant Joan posa en llavis de Jesús se’ns presenta allò de fonamental que els
deixebles han de recordar per tal de restar fidels a la persona i al projecte
de Jesús quan aquest torni amb el Pare, quan els deixi sense la seva presència
física. El centre de tot aquest discurs és l’amor. No es tracta de seguir una
llei pesada i feixuga que regeixi tota la nostra vida, tampoc vol dir romandre
en l’amor de Jesús en un simple nivell teòric. El manament de Jesús és de
formulació ben simple, estimar als altres com Ell ens ha estimat i Ell ho ha
fet fins a l’extrem. Aquest manament de l’amor ens pot semblar fàcil però és
difícil d’acomplir sense mantenir-se en l’amor a Crist. Ens cal practicar una
fe viscuda amb alegria, senzillesa, amabilitat; com una experiència vital
positiva. L’acompliment del manament de Jesús ha de ser el centre de la nostra
vida, com ens recorda la segona lectura, Déu és amor i els qui no estimen a la
fi vol dir que no coneixen Déu.
En la llarga confidència que Jesús va tenir amb els seus
deixebles en l’Últim Sopar, els demana que tot observant els seus manaments es
mantinguin en el seu amor. El manament
de l’amor no pot tenir altre fonament que el fet que Déu és amor, d’aquí ha de
venir l’alegria veritable i un dels fruits més característics de la Pasqua ha
de ser l’alegria. Jesucrist vol per als seus una alegria que sigui plena, una
alegria forta, no superficial ni tova; la mateixa alegria que omple el cor de
Jesús, perquè se sent estimat pel Pare; la mateixa alegria que sentiren els
deixebles en veure a Jesús ressuscitat. Jesús ens vol comunicar aquesta alegria
a nosaltres i alhora que nosaltres la comuniquem al món. Aquesta alegria la
sentirem tant sols en la mesura que «estem en l’amor» de Jesús, estimant fins a
l’extrem, seguint el seu estil de vida.
Jesús ens considera amics seus i com a tals ens cal
correspondre transmetent el senyal d’identitat dels amics de Jesús, l’amor amb
un seguiment compromès; estimant-nos els
uns al altres. Jesús ens proposa, ens mana, que com a fruit de la Pasqua
mantinguem la seva presència enmig del món i aquesta presència ha de ser
l’amor; estimant com Jesús ho ha fet, un amor no fàcil que ha de sortir de
nosaltres mateixos, no solsamènt de paraula sinó d’obra, amb comprensió, amb
ajuda, amb tolerància, intentant lliurar el millor de nosaltres mateixos amb
generositat. Tenim un clar exemple i aquest és la relació d’amor entre Jesús i
el Pare; això lluny de posar-nos un objectiu inabastable ens ho ha de fer més
fàcil per poder dir com Pere «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a
favor d’uns o altres; Déu acull tothom.» Déu acull tothom amb els braços oberts
perquè Ell és l’amor i ens demana a nosaltres de fer el mateix.