diumenge, 17 de maig del 2015

L’Ascensió

Homilia predicada a la Comunitat Vedruna de l'Espluga de Francolí i a la Missa vespertina al Monestir de Poblet el dissabte 16 i el diumenge 17 de maig de 2015


Diumenge VII de Pasqua
L’Ascensió

Fets 1,1-11; Salm 67,33-34; Efesis 1,17-23; Mc 16,15-20

«Aneu per tot el món i anuncieu a tothom la Bona Nova de l'EvangeliMc 16,15
En el símbol de la nostra fe, el credo, afirmem que Jesús se’n pujà al cel i allí seu a la dreta del Pare i des d’allí ha de tornar per a jutjar vius i morts en un regne que no tindrà fi. Avui celebrem el dia en que Jesús, el Crist glorificat per la resurrecció, deixà als seus per tornar amb el Pare, és allò que ens ha anunciat el quart Evangeli aquests darrers dies quan Jesús ha dit als apòstols: ”He sortit del Pare i he vingut al món, ara deixo el món i me’n torno al Pare.” (Jn 16,28).
Jesús torna al Pare però abans d’anar-se’n confia una missió als qui Ell havia elegit i els promet la força necessària per a portar-la a terme, la força de l’Esperit. El contingut del missatge ens el resumeix l’apòstol de darrera hora, Pau, quan ens parla en la Carta als Efèsis, d’un sol cor i un sol Esperit, és a dir l’Església; i duna sola fe, un sol baptisme i un sol Déu pare de tots.
Crist ha tornat al Pare, però no ens ha deixat, el seu Esperit ve damunt nostre per poder transmetre la bona nova i ens hi ajuda confirmant la predicació de l’Evangeli. Ara som nosaltres els testimonis de Crist en el món, els encarregats de transmetre la bona nova, de fer present l’alegria de la resurrecció i de mostrar al món que Crist ressuscitat ens ha portat la vida eterna, a tots els homes i a totes les dones. Crist ens ofereix així una porta d’entrada al seu regne que és la fe manifestada en el baptisme.
L’ascensió no significa el final de la història de la salvació, és l’inici d’un nou capítol, del capítol definitiu; l’inici de la missió d’anar per tot arreu i anunciar la bona nova; una missió que està a les nostres mans per portar-la a bon port tenim l’ensenyament de Jesús, em conegut la joia de la seva resurrecció i ens ha donat la força de l’Esperit perquè ens hi ajudi.
Un dels primers pares cistercencs, el beat Guerric, en un sermó a propòsit de l’ascensió deia que si Crist, el nostre Senyor ha pujat al cel, cal també que hi enlairem els nostres cors allí on Ell és i des d’on ha de venir la salvació definitiva.
No ens hem quedat sols, Ell serà amb nosaltres fins a la fi dels temps i per mostrar-ho ens envia el seu Esperit.