Diumenge Pentecosta
Vetlla a Vallbona
Gn 11,1-9; Ex 19, 3-8a, 16-20b; Ez 37, 1-14; Jl 3,1-5;
Salm 103; Rm 8,22-27; Jn 7,37-39
«és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre.» Rm 8,26
Avui acabem
l’itinerari de la cinquantena pasqual. Amb els apòstols hem viscut, amb el
ressò encara de l’entrada triomfal a Jerusalem, la intimitat del darrer discurs
de Jesús en el darrer sopar i hem rebut el manament de l’amor bellament plasmat
en l’escena d’un Jesús amb el gibrell a la mà, agenollat als peus dels seus
deixebles. Hem viscut l’angoixa de Getsemaní, l’amargor de la traïció d’un dels
seus; la fugida, la por i la desolació dels apòstols davant del misteri de la
passió i mort del seu mestre; la solitud de Jesús a la creu; l’alegre
desconcert de la tomba buida i la joiosa constatació de que Jesús, el Crist, ha
ressuscitat. De nou una certa solitud ha envaït als seus en pujar Jesús al cel,
en tornar al Pare d’on havia sortit. La por ha estat sempre la companya dels
deixebles; però avui reben la força de l’Esperit que foragita qualsevol temor.
L’Esperit promès pel Fill i enviat pel Pare ha davallat sobre seu, ha davallat
sobre l’Església. L’esperança s’ha acomplert i la missió comença, la d’escampar
la bona nova al món. Si la diversitat de llengües pot ser considerada com un
motiu de divisió, una greu dificultat de comunicació, avui cadascú escolta la
bona nova en la seva pròpia llengua. Avui l’Esperit del Senyor ha baixat en
forma de foc, avui l’Esperit s’ha infós sobre nosaltres, sobre l’Església com
ho ha fet sobre els apòstols. L’Esperit, l’amat i amant del Pare i del Fill
esdevé una bestreta d’aquella hora en que serem plenament redimits en la glòria
del Pare. L’Esperit és un do universal, el regal de Déu a tots els homes ja que
tots som cridats a una mateixa vocació. Amb la Pentecosta arriba a la seva
plenitud el temps pasqual. La gràcia omple la terra com en una segona creació. Ara
la nostra tasca és que doni fruit abundant, no restant tancats, esporuguits; l’Esperit
que ens visita ens dona la força necessària per donar testimoniatge de la gran
joia de la bona nova. L’Esperit omple de gràcia els nostres cors, Déu ha
esdevingut el nostre Pare, un pare misericordiós i bondadós. Hem estat
descoberts per Déu, com escriu Thomas Merton, i el nostre descobriment de Déu
és en certa manera el seu descobriment i la nostra contemplació és la
participació en el seu amor. Per conèixer i estimar Déu tal com és, cal que Déu
habiti en nosaltres d’una manera nova, cal que el deixem entrar. Avui la joia
de la Pasqua és plena, la por ha fugit, la joia omple la nostra vida; fem-la
arribar a tothom amb la força de l’Esperit, la joia del Crist ressuscitat i
l’amor del Pare. Els apòstols han fet experiència plena de l’amor de Déu,
nosaltres en podem fer un tast cada dia lloant-lo en la salmodia, deixant-nos
amarar de la Paraula en la Lectio; donant-nos al altres en el servei i
delectant-nos en Jesús en l’Eucaristia.
No ens hem quedat
sols, Ell serà amb nosaltres fins a la fi dels temps i per mostrar-ho ens envia
el seu Esperit que ens porta l’amor del Pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.