Transfiguració del
Senyor
6 d’agost
Dn 7,9-10. 13-14; Salm 96; 2P 1,16-19;
Mc 9,2-10
«Rabí que n’estem de
bé aquí dalt». De nou Jesús pren amb Ell
el cercle més íntim dels deixebles, aquells amb qui comparteix els moments més
importants i les confidències. Pere, Jaume i Joan són també ara els qui poden
tastar el que serà la gloria eterna, allí on els vestits seran tant fulgurants
i tant blancs com cap tintorer del món no podria a la terra aconseguir, ja que
resplendiran com la mirada del Senyor. La teofania de Jesús a la muntanya, com
les de l’Antic Testament, com en el baptisme per Joan en el Jordà, se’ns
presenta en el relat de Marc tot just sis dies després de que Jesús hagi
anunciat per primer cop la seva passió deixant astorats als seus. Ara i aquí
transfigurant-se, prefigura la seva resurrecció davant de Moisès i d’Elies que
representen la Llei i els profetes; la Nova Aliança pren el relleu a l’Antiga.
Ara i aquí hi estant tant bé que la por que el fet en sí mateix els produeix s’uneix
a la basarda que fa a Pere, Jaume i Joan de baixar a Jerusalem on el mestre els
ha anunciat que ha de patir i ha de morir, tot i que no han entès massa bé com
serà tot això. Com Pere, Jaume i Joan també nosaltres sentim la basarda
d’afrontar la vida i la mort, creient ja en la seva gloria sense haver-ne fet però
el tast com ells el feren, i alhora esperançats també de poder contemplar, a la
fi del camí, si hi romanem fidels, la claror fulgurant de la mirada de Déu. Qui
creu en Crist no està mai sol, no camina mai sol, Ell és al seu costat.
Allí dalt a la
muntanya Moisès i Elies es retiren, no queda ningú més sinó Jesús, Ell que és la
Nova Aliança està a punt per emprendre l’etapa final de la seva missió aquí a
la terra que el durà a vèncer la mort i tot vencent-la a donar-nos la vida
eterna que ens vestirà a tots amb vestits fulgurants. La llum, la claror de la
mirada del Senyor, representa la gloria, la victòria sobre la fosca i les
tenebres, el triomf en definitiva sobre la mort. Una experiència la de Pere,
Jaume i Joan que sols la podran comprendre del tot quan el messianisme de Jesús
arribi a la seva plenitud amb la resurrecció; aleshores el secret messiànic
quedarà definitivament resolt per a ells. Pere, Jaume i Joan han fet ara un
tast de la gloria de Déu, han pogut contemplar la lluminositat de Déu, ni que
sigui per uns instants i això els ha fet perdre fins i tot el sentit del que
deien, d’esglaiats que estaven. S’hi sentien bé, però encara no entenien res.
També nosaltres no acabarem d’entendre fins que el puguem contemplar cara a
cara, com estem segurs que ho han fet ja aquells qui ens han precedit en el
senyal de la fe i ara, en no haver desesperat mai de la misericòrdia de Déu,
Ell els ha fet dignes de vestir-se amb vestits fulgurants. Com esperem que ens
ho concedeixi a la fi del camí, Jesús aquell a qui hem tingut a la vora; quan
Crist se’ns manifesti i siguem semblants a Ell en veure’l tal com és, tot
contemplant la claror de la seva mirada.