Diumenge XX durant l’any
Pr 9,1-6; Salm 33; Ef 5,15-20; Jo 6,51-58
Jesucrist és el nostre aliment, aquest és el centre del
missatge del discurs del pa de vida del quart Evangeli. Jesucrist és l’aliment
parat en una taula a la que tots hi som convidats, com ens diu el llibre dels
Proverbis. Jesucrist és la saviesa que ens permet de deixar la nostra
ignorància i avançant pel camí de l’autèntic coneixement, viure amb plenitud,
viure de veritat, ja que tot menjant aquest pa, que és saviesa, viurem per
sempre.
Jesucrist és l’aliment que ens fa estar en Ell i així Ell
està en nosaltres; el seu cos és l’aliment que nodreix el nostre cor d’amor.
Perquè prenent el veritable menjar i bevent la veritable beguda, que són el seu
cos i la seva sang, ens transformem en amor per obra del seu amor. Aquest
menjar i aquesta beguda un cop preses no ens poden deixar indiferents, sinó,
com ens diu l’apòstol Pau, que ens fa treure bé del present, entendre que vol
de nosaltres el Senyor, vivint com gent de seny. Aquest aliment ens permet
interpretar els signes dels temps, en expressió feliç del Concili Vaticà II. El
Poble de Déu s’ha d’esforçar en discernir quins són els vertaders signes de la
presència o voluntat de Déu avui i aquí[1]. Per a complir la missió
de Jesucrist de servir i de no ésser servit, l'Església, tots nosaltres, tenim
el deure en totes les èpoques d'escrutar els signes i els temps i
d'interpretar-los a la llum de l'Evangeli,a la llum del l’amor de Crist, i així
respondre a les qüestions eternes dels homes sobre el sentit de la vida. Convé,
doncs, conèixer i comprendre el món en el qual vivim, les seves esperances, les
seves aspiracions i el seu caràcter sempre dramàtic[2]. Els temps avui són
difícils, quan no ho han estat? Sempre ho han estat i sempre ho seran fins a la
plenitud dels temps en Jesucrist; per això nosaltres que ens nodrim en
Jesucrist hem de ser capaços de transmetre el seu amor. Com una planta que rep
l’adob i l’aigua com a aliment i que a canvi es cobreix de flors i omple
d’aroma el seu voltant; la llavor de l’amor de Crist plantada en nosaltres pel
Baptisme, creix quan es nodreix en l’Eucaristia per l’escolta de la Paraula i
l’aliment que és el cos i la sang de Crist i cal que doni flors i fruit abundant
en els nostres cors per transmetre al món l’aroma de l’amor que hem rebut. No
siguem d’aquells que no fan cas de res, que es reclouen en l’autosatisfacció
excloent del fariseu en el temple. L’amor que rebem en forma de pa de vida i que
ens dona la veritable vida no és un regal per a nosaltres sols, és un regal per
a compartir. Crist coneix el que hi ha dins del cor de cada dona i de cada home
i sap si el seu aliment ens ha fet profit, sols Ell ho coneix[3]. Deixem-nos dons omplir
per l’Esperit Sant i així poder transmetre al món que Déu és amor.