Diumenge II
d’Advent
Diumenge 6 de desembre de 2015.
Ba 5,1-9; Salm 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6;
Fl 1,4-6.8-1; Lc 3,1-6
Joan es retira al desert per cercar a Déu en la
solitud i d’allí estant ens crida a preparar-nos per rebre també cadascun de
nosaltres al Senyor. L’Advent és aquell temps en el que de manera especial
se’ns recorda que el Senyor ha vingut, ve i vindrà. Va venir una vegada a
fer-se com nosaltres per mostrar-se com a home; fou la vinguda redemptora que
recordem cada any en el Nadal però de manera fonamental en el Tríduum Pasqual
que és el centre, la font i cimal, de la història de la salvació universal i
particular de cadascun de nosaltres, el record de la passió, mort i resurrecció
de Crist. Hi haurà la vinguda a la fi dels temps. Però hi ha una altra vinguda
del Senyor, una per a nosaltres sols, per la que ens cal preparar l’interior de
cadascun de nosaltres i és aquesta a la que ens cal estar atents.
Cal que aplanem les rutes del seu amor abaixant les
muntanyes dels nostres prejudicis i els turons de les nostres grans o petites
rancúnies; ens cal redreçar els camins tortuosos dels nostres cors i aplanar
els terrenys escabrosos de les nostres pors i les nostres mandres. Preparar-nos
per a ser testimonis de la salvació de Déu que ens conduirà a la llum de la
gloria amb l’amor i la bondat que li són pròpies, com ens recorda el profeta
Baruc.
Déu ja ha començat en nosaltres un bon treball i ara
ens toca a nosaltres de contribuir-hi, de fer la nostra part de la feina perquè
arribi el dia de Jesucrist, aquell que ens arribarà a tots i cadascun de
nosaltres i cal que trobi que el nostre amor s’ha enriquit fins a vessar, que
ens trobi plens dels fruits de la justícia, com ens convida l’apòstol Pau.
Ens diu el Salm, que és magnífic el que el Senyor ha
fet a favor nostre, ens ha transformat les llàgrimes dels ulls en crits de goig
i cants d’alegria. Que el Senyor ens ensenyi a valorar les coses de la terra,
que són obra seva, i a tenir posat el cor en les del cel. A reconèixer-lo en
els germans i a tenir-lo a Ell com a centre de la nostra vida i del nostre
amor. Preparem el nostre propi camí al Senyor, sentint-nos estimats i responen
amb amor a l’amor, essent testimonis de l’amor enmig del món que ens envolta;
tant sols així estarà a punt el camí, aplanarem la ruta del Senyor perquè pugui
arribar al món, al cor de tots els homes. Som col·laboradors de l’arribada del
Senyor al nostre interior i al món; preparem doncs els nostres cors i fent-ne
partícips als altres del seu amor.