La Immaculada concepció de
la Verge Maria
Homilia predicada durant la Missa conventual a Poblet
el dimarts 8 de desembre de 2015.
Gn 3,9-15.20; Salm 97,1.2-3ab.3c-4; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,26-38
Com pot ser això? Ningú
com Maria no ha conegut la profunditat del misteri de Déu fet home. Ella ha
esdevingut la digne mansió del Fill de Déu. Maria va perdre la por i en
perdre-la acollí en el seu si a qui ens havia de redimir, esdevenint així arca
de la nova aliança, temple de la misericòrdia encarnada de Déu. El secret de la
innocència de Maria, de la nascuda immaculada, és la seva disponibilitat davant
de la voluntat de Déu. Maria és la qui diu sí, la qui obre el seu cor i acull
l’amor de Déu en el seu ventre.
Maria resta primer
torbada, pensativa per intentar tot seguit comprendre el que succeeix. “Per què
trigués? De què tens por? Creu, manifesta-ho, disposat a acollir” li diu sant
Bernat.
Aleshores Maria
esdevé una dona coratjosa, valenta, que no es fa enrere sinó que acull la
voluntat de Déu i acollint-la ella esdevé temple de l’Esperit Sant.
Maria diu si. Acull
la voluntat de Déu meditativa, contempla la Paraula que rep i esdevé així
imatge de l’Església que té la Paraula de Déu per aliment. Maria acull la
Paraula encuriosida per com ha d’esdevenir allò que se li ha anunciat. No
dubte, no pregunta per què, sinó com, i se li anuncia que serà mare d’una
manera diferent a totes les altres mares, d’una forma excepcional, com excepcional
és el Fill que naixerà.
Dient si, acceptant
la voluntat de Déu, acceptant de rebre en el seu si la Paraula de Déu, Maria
esdevé Mare de Déu, mare de la humanitat i porta de la salvació. Maria diu si,
si a la redempció, si a la llibertat dels homes. Maria ens obre la possibilitat
d’esdevenir sants, irreprensibles als ulls de Déu, fills de Déu pel fruit del
ventre de Maria.
Per Maria que ha
estat destinada a ser lloança de la grandesa de Déu se’ns han obert les portes
de la esperança que és Jesucrist, el Senyor; per ella i gràcies a ella, els
pobles podem contemplar la salvació
perquè l’amor guardat fidelment en el ventre de Maria ha sigut la nostra
salvació.
Maria es torba,
Maria medita, Maria accepta, Maria acull. Escriu sant Joan Pau II que Maria
professa per damunt de tot l’obediència de la fe, abandonant-se al significat
que, a les paraules de l’anunciació, donava aquell de qui provenien: Déu
mateix.
Maria essent immaculada rebé l’àngel, en rebre l’àngel es torbà, en torbar-se medità;
meditant acceptà, acceptant acollí la misericòrdia d’aquell que essent Déu
s’encarnà, que encarnant-se es feu home, que fent-se home ens salva.