Dimarts V setmana de
Quaresma
Monestir de Solius
4 d’abril de 2017
Nm 21,4-9; Salm 101,2-3.16-18.19-21; Jo 8,21-30
S’apropa l’hora en que la creu s’enlairarà i els qui la
mirin Déu els salvarà la vida. Jesús cada cop és més conscient de que la seva hora
s’apropa i anuncia la seva marxa. De nou molts dels qui l’escolten no entenen
res, perquè Ell és d’allà dalt i els homes som d’aquí baix, parlem llenguatges
diferents, ens regim per paràmetres ben divergents. Quan Jesús a la creu
estengui els seus braços entre el cel i la terra, farà el signe de la l’Aliança
eterna i esdevindrà l’etern i únic Mitjancer (LG, 41). La creu
esdevindrà així el nou estendard, com aquella serp que Moisès forjà per
alliberar aquell poble que havia perdut la paciència, malparlava contra Déu i
enyoraven l’esclavatge d’Egipte. Jesús anuncia que se’n va a casa del seu Pare on hi ha lloc per
a molts; se’n va a preparar-nos-hi estada (Cf. Jn 14,2). Però per marxar cap a
la casa del Pare Jesús ha de ser enlairat. Es parla en el quart Evangeli
d’exaltació més que no pas de lliurament, de sofriment, de passió o de mort. La
festa de la Pasqua és el rerefons de la lectura de tota la vida i de
l’enlairament de Jesús. Jesús ha vingut al món per donar-nos vida, la vertadera
vida, per allunyar de nosaltres la mort; com aquella serp que Moisès forjà i
allunyà la mort del poble que cansat i afeixugat caminava pel desert enyorant
un plat a taula i un jaç on descansar ni que fos al preu de l’esclavatge.
Però per dur-nos a la vida plena Jesús obre un camí nou, que
mai no ha trepitjat ningú. La incredulitat que desperta al seu voltant es va
tornant cada cop més agressiva, preguntes com «Qui ets tu?» Van
preparant el desenllaç. En el quart Evangeli la mort de Jesús és un pol de la
narració que estructura tot l’entrellat, però no és una mort en clau de derrota
sinó una mort que a la fi esdevé victòria i gloria. La creu és part
imprescindible i ineludible del pla de salvació, perquè sols quan Ell serà
enlairat els homes podrem conèixer que Ell és el “jo soc”, el Fill de Déu, l’enviat
del Pare, aquell fet home com nosaltres llevat del pecat, que ha mort a la creu
i ha ressuscitat per fer-nos participar de la vida vertadera. Ell és aquell qui
diu el que ha sentit dir al Pare, el qui diu la veritat i allò que el Pare li
ha ensenyat; és el qui no fa res pel seu compte sinó allò que li és plaent al
Pare. Molts van creient, però molts altres cors encara són vacil·lants.
És el camí de la fe que cal recórrer cada dia sense
aturar-nos mai «La Quaresma és un nou
començament, un camí que ens porta a un destí segur: la Pasqua de Resurrecció, la victòria de Crist
sobre la mort. I en aquest temps rebem sempre una forta crida a la conversió:
els cristians som cridats a tornar a Déu «amb tot el nostre cor» (Cf. Jl
2,12), a no acontentar-nos amb una vida mediocre, sinó a créixer en l’amistat
amb el Senyor.» Com ens diu el Papa Francesc en el seu missatge per aquesta
Quaresma.