Dimecres de l’octava de Pasqua
Trobada comunitats de monges benedictines a
Poblet
19 d’abril març de 2017
Fets 3,1-10; Salm 104,1-2.3-4.6-7.8-9; Lc 24,13-35
Estimades germanes de les comunitats de sant Pere de les
Puel·les, sant Daniel, sant Benet i Puiggraciós. Avui és la Pasqua del Senyor,
perquè ens hem reunit tots junts per donar gràcies, per alegrar-nos per la seva
Resurrecció. Perquè realment el Senyor ha ressuscitat.
La monja, el monjo som aquells que caminem cap a Crist, que
caminem amb Crist. Com l’invàlid de naixement primer restem vora la porta
bonica del Temple, del monestir; paralitzats per les nostres pors, pels nostres
càlculs humans. Cridats pel Senyor ens presentem per primera vegada per fer-nos
monja o monjo, i se’ns posa a prova per veure si som de Déu, per veure si
perseverem trucant, suportant amb paciència els greuges, persistint fins que,
com Pere i Joan a la porta bonica, els ancians del monestir ens diuen «et dono el que tinc: En el nom de
Jesucrist, el Natzarè, alça't i camina!».
I comencem a recórrer el camí de salvació,
que al començament ha de ser forçosament estret i que amb el progrés en la vida
monàstica i en la fe es va eixamplant conforme ens anem alliberant en Crist. Avancem
pel camí al que, com escriu sant Pau, hem estat cridats per recórrer en
llibertat, passant per l’experiència del seguiment de Crist, pel servei a Crist
que és servei als germans.
El nostre camí
monàstic comença i acaba, en nom de Jesucrist; no s’hi val esperar-ne plata i
or; sinó que dient-nos sempre al fons del
cor allò que, fits els ulls en terra, digué aquell publicà de l'evangeli:
"Senyor, no sóc digne, jo pecador, d'aixecar els ulls al cel" (RB
6,65); és a Crist a qui seguim per la via dels manaments de Déu en la inefable
dolcesa de l'amor. Ens ho deia avui la Primera Carta de sant Pere a Matines, el
seguiment de Jesús dona sentit a la nostra existència, a cada moment de la
nostra vida, a cada pas del nostre camí. Per recórrer-lo la plata dels nostres
interessos i l’or de la nostra voluntat, no fa sinó dificultar-lo i fer-lo més
feixuc.
És
un camí que com els deixebles d’Emaus, no fem pas sols, ens emmirallem en la
comunitat, que fixa els ulls en nosaltres i ens ajuda a aixecar-nos cada cop
que defallim per a recorre’l caminant, saltant de joia i lloant Déu. Per avançar-hi ens
cal agafar forces, ens cal l’aliment de la Paraula, els nostres cors s’han
d’abrusar quan entrem en contacte amb la Paraula de Déu i poc a poc se’ns va
obrint el sentit de les escriptures; poc a poc anem reconeixent a Crist en els
germans i germanes. Perquè la nostra és una vida cristocèntrica, a Ell és a qui
seguim les petjades, sols a Ell.
Els
dos deixebles camí d’Emaus, coneixien les escriptures, havien escoltat els
ensenyaments del mestre, havien sentit els testimonis de la resurrecció, però a
Ell no l’havien vist pas encara; continuaven fent camí, un camí curt com d’onze
quilòmetre, entre la tristesa i el desencís. Esperaven que Ell seria el
qui hauria alliberat Israel i de tot això ja feia tres dies i tot i que unes
dones del grup els havien esverat, les dones són sempre les primeres a veure i
a creure en la resurrecció, a Ell no l'havien vist pas.
Cal saber veure’l, cal mirar-lo amb els ulls de la fe; ens
costa d'entendre pels nostres cors tan indecisos. Crist ens surt al pas cada
dia en el nostre camí; però ens costa de reconèixer-lo; potser ho fa quan la
nostra esperança, la nostra fe declina i és aleshores que Crist com Pere i Joan
fixa els ulls en nosaltres; és aleshores que ens agafa per la mà dreta, que ens
aconsegueix en el camí i es posa a caminar amb nosaltres i sabem que és Pasqua quan
hem merescut de veure’l, se'ns obren els ulls i el reconeixem, en la Paraula i
en la fracció del pa en comunitat: en la Paraula i en l’Eucaristia. En reconèixer-lo
quan fa com si seguís més enllà, li hem de dir queda't, que ja es fa tard per a
nosaltres.
Estimades germanes, estimats germans; avui celebrem plegats
la joia pasqual. Crist ha ressuscitat, ho hem sentit a dir i ho hem vist amb
els ulls del nostre cor, de la nostra minsa i esporuguida fe. Realment el
Senyor ha ressuscitat.