Diumenge de Pasqua: la Resurrecció del Senyor
16 d’abril de 2017
Fets 10,34a.37-43; Salm 117,1-2.6ab-17.22-23; Col
3,1-4; Jo 20,1-9
Ja sabeu que ha passat? Déu l’ha ressuscitat al tercer dia.
Encara de nit Maria Magdalena se n’ha anat al sepulcre. En arribar-hi se n’han
adonat que quelcom ha passat; advertits per ella Pere i l’altre deixeble també
hi han anat corrents certament quelcom ha succeït la tomba és buida. Jesús tal
com deien les Escriptures ha ressuscitat d’entre els morts. S’ha acomplert el
pla de Déu. Jesús no és Llàtzer, un mort que s’ha posat a caminar per tornar a
morir. El primer dia de la setmana Déu crea el món de nou, del sepulcre neix
una nova creació, de la fosca s’ha fet llum de nou per voluntat de Déu.
En aquest matí de Pasqua, el Dijous i el Divendres Sant
adquireixen tot el seu sentit. La mort de Jesús ha estat una mort per amor, una
mort per la vida; experimentant la plenitud de la mort humana ha arribat al món
de Déu, a la vida plena. Ell ja no pertany al món sensible i caduc, sinó que
els seus el veuen, el reconeixen, amb els ulls de la fe. La fe en la
resurrecció de Jesús és confiança en l’existència real de Déu, és fe en que
l’encarnació del Fill ha portat a Déu ha penetrat fins al moll de l’os de la
humanitat, fins i tot al regne dels morts.
Era diumenge, encara fosc, la pedra havia estat treta, el
llençol d’amortallar aplanat, el mocador lligat a mateix lloc on havia estat el
cap de Jesús. Hi ha indicis de que quelcom d’extraordinari ha succeït i sols un
dels que hi han anat, l’altre deixeble, ha vist i ha cregut. Per Pere i per
Maria Magdalena caldrà encara una manifestació personal per reconèixer-lo. És
la fe la que ens fa veure que Jesús morint ha destruït la mort i ressuscitant
ens ha retornat aquella vida que no acaba, perduda al paradís.
La Resurrecció de Jesucrist és la culminació de la seva
Passió redemptora, amb ella ha vençut a la mort. Si tot hagués acabat amb la
mort en la Creu, hauria estat realment un fracàs. Jesús podria haver passat a
la història com un home bo. Però no hauria passat més que com un home.
Jesucrist és el Fill de Déu i en ser-ho i per ser-ho, el Pare l’ha ressuscitat.
Per això nosaltres tenim la certesa de que el nostre cos també ressuscitarà com
el seu. Gràcies a la seva Resurrecció, podem estar segurs de l'existència de la
vida eterna, que estem cridats a viure en Déu per la resurrecció de Crist.
Tant sols Jesucrist podia obrir-nos el camí en ser veritable
Déu i veritable home. Morint i ressuscitant ha obrat el que cap altre podia fer,
reconciliar-nos amb el Pare. La Resurrecció de Crist és el centre de la nostra
fe.
El sepulcre era buit, Jesucrist va sortir del sepulcre i es
va aparèixer, amb un cos gloriós, a les dones, als dotze i als altres deixebles.
Una immensa joia els va envair, no s’havia acabat tot a la creu; és l'alegria pasqual.
La nostra no és una fe trista, sinó joiosa. La Resurrecció de Crist transforma
per complet al món, li porta alegria i pau, felicitat i esperança. Com a Maria
Magdalena, a Pere i a l’altre deixeble. La vida del cristià davant el món és
una vida transformada pel fet de la Resurrecció. Una joia per compartir amb un
món desesperançat i ensopit al qui hem de fer arribar exultants el goig
pasqual. Avui és el dia en que ha obrat el Senyor, alegrem-nos-en, celebrem-ho,
compartim-ho i anunciem-lo.