Diumenge de Pasqua
Vetlla pasqual / Cicle A
15 d’abril de 2017
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is
54,5-14; Is 55,1-11; Ba 3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Mt 28,1-10
«Sé que busqueu Jesús, el
crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit.»
Les dones
amb por, però amb una gran joia van corrents a anunciar als apòstols la bona
notícia i tot anant-hi Jesús els surt al pas dient-los «no tingueu por». Han de
perdre la por i quedar-se tant sols amb la joia, una alegria immensa i
encomanadissa perquè Crist ha ressuscitat. Aquesta és la nit en que la salvació
esdevé plenitud. Hem recordat, en la rica litúrgia de la Paraula d’aquesta
celebració, els moments més importants de la història de la salvació. Des de la
creació del món fins a la nova creació que esdevé realitat amb la Resurrecció
de Crist. En aquesta nit Déu ha tornat a dir «Que existeixi la llum» i
la llum ha resplendit com mai, com un llamp sobre el vestit de l’àngel del Senyor
que ha fet rodolar la pedra del sepulcre i ha alliberat Jesucrist de la mort. «Veniu a veure ... i aneu de seguida
a dir.» Veure, creure i testimoniar,
tres paraules inseparables. Anem-hi també nosaltres, veure’m a Crist amb uns
ulls nous, els ulls de la fe i proclamem-ho arreu, perquè la nostra és una joia
per compartir, no pot restar tancada als nostre cors. Aquesta és la gran alegria
d’aquesta nit santa, perquè aquesta nit és diferent a totes les altres nits, en
ella Crist ha vençut la mort i ha estat glorificat. La seva resurrecció és la
nostra, la seva victòria sobre la mort és la nostra.
Avui Àlex t’incorporés a aquesta fe
en Crist ressuscitat. El Senyor t’ha fet el do de la fe, t’has obert a la
presència de Déu, aquell que és el tot altre com diu sant Agustí. I Ell ha fet
realitat la seva presència dins teu. Aquesta nit santa en que els creients
renovem les nostres promeses baptismals, tu les fas per primera vegada de
manera lliure, conscient i generosa. Donem gràcies a Déu i tu també dona
gràcies a Déu per aquest do i també als teus pares que respectant la teva
lliure decisió t’han ajudat així en el teu camí cap a Déu. Jesucrist no és una
història passada, és ben present, viu avui i aquí; avui ha ressuscitat de nou i
és aquí en el teu i en els nostre cors. Ell t’ha sortit al pas i t’ha dit «no
tinguis por». I pots tenir la temptació de la por perquè és un compromís molt
important.
En l’aigua del baptisme mor l’home
vell i neix l’home nou. D’aquí a uns moments renunciaràs al mal, a l’error, a
la violència, a l’egoisme, a l’odi, a la peresa, a la covardia, a la tristesa,
al materialisme, a la injustícia, a creure’t millor i superior als altres, a
estar massa segur de tu mateix, a creure’t ja convertit del tot; perquè tot
això és renunciar a Satanàs. Ja vivies això com uns valors que t’han ensenyat
els teus pares des de petit; però a partir d’ara ho faràs d’un manera diferent;
l’amor a Déu serà la teva raó de ser i d’existir; un amor per compartir, com la
joia de la Pasqua, amb tots els homes i dones del món. Faràs professió de la
teva fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant, Trinitat amorosa de Déu, i la faràs
també en l’Església, la comunió, el perdó, la resurrecció i la vida vertadera; signes
tots de l’amor de Déu, avui que Crist ha ressuscitat. Sigues al món, amb els qui
t’envolten testimoni d’aquest amor. No tinguis por de ser-ho, l’Esperit pel sagrament
de la confirmació t’infondrà saviesa i intel·ligència, consell i fortalesa,
ciència i pietat. En l’Eucaristia rebràs el cos i la sang de Crist, rebràs
Crist ressuscitat. Amb aquest bagatge podràs fer front a les dificultats, saps
ja que no és un camí fàcil i que et pots trobar sol, desencantat i més o menys
ple de dubtes; també perquè l’Església la formem pobres homes i dones, massa
sovint pecadors que potser amb el que diem o fem et podem escandalitzar, com a
voltes lamentablement escandalitzem al món.
No tinguis por, sols has de tenir
confiança en Crist, és per Ell per a qui militem, en Ell tenim el nostre consol
i la nostra ajuda. Cuida cada dia la teva fe, sigues-li fidel amb la pregària i
el contacte amb la Paraula de Déu; aquella que ve del Pare, inspirada per
l’Esperit i que es va fer home en Jesucrist, aquella que avui ha ressuscitat i
ens ha fet el regal de la vida; la que existia des del principi i per la qual tot
s’ha fet.
Àlex, Déu t’estima i t’ha sortit a
l’encontre, segurament no te l’esperaves però Ell sap molt bé a quina porta
trucar; és Ell qui t’ha trobat, qui s’ha fet el trobadís amb tu, com amb Maria
Magdalena i l’altra Maria a les portes del sepulcre buit. Avui per la seva
gràcia neixes de nou en la font baptismal, compartint la resurrecció del Fill,
de Crist, amb l’aigua que ha rebut la gràcia de l’Esperit Sant, amb la força de
Crist Salvador significada per l’oli dels catecúmens, amb la llum que t’ajudarà
a perseverar en la fe en el Pare i amb l’Eucaristia que és comunió amb el cos i
la sang de Crist.
Que l’Esperit Sant ens guardi a tu Àlex
i a tots nosaltres en la fidelitat en la fe, que et faci i ens faci sentir la
joia de ser cristians, la felicitat de viure la fe en comunió amb tota
l’Església i que en siguem testimonis fidels. Que sapiguem anunciar la joia de
la resurrecció, essent sempre i arreu ambaixadors de l’amor de Déu, Pare, Fill
i Esperit Sant. Davant de tots els homes i dones del nostre món, de tots sense
excepció; perquè Déu no fa accepció de persones, estima a tots els qui Ell ha
creat i que avui ha creat de nou perquè Jesús el crucificat ha
ressuscitat d'entre els morts.
Gràcies Àlex, gràcies també als
teus pares, per deixar-nos viure avui amb tu la plenitud d’aquesta vetlla
pasqual en la nit en que Jesucrist ha ressuscitat per tu, per nosaltres, per
tots.