Cos i Sang de Crist Cicle A
18 de juny de 2017
Dt
8,2-3.14b-16a; Salm 147,12-13.14-15.19-20; 1C 10,16-17; Jo 6,51-58
«Qui menja
la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.» L’Eucaristia és presència. La presència real de Crist entre
nosaltres que es fa patent cada cop que la comunitat es reuneix en el seu nom,
es fa present en la Paraula i de manera essencial es fa present en el cos i la
sang de Crist, en el seu memorial. Crist tot just a punt de patir la seva
passió, és a dir de completar la nostra redempció, va deixar als apòstols
l’encàrrec de celebrar el seu memorial, el seu record. Però a més Ell ens va
prometre de restar amb nosaltres cada dia fins a la fi dels temps, i ara i aquí
es fa present de manera especialíssima. L'Eucaristia és el sagrament del
memorial de la passió, mort i resurrecció de Crist. És el sagrament de la vida per
la unió amb Crist que va donar la seva per nosaltres, i així els signes del pa
i el vi representen el seu sacrifici, el del seu cos i la seva sang, que fan
possible la nostra participació en la virtut redemptora del seu mateix
sacrifici, fent-nostre aquest aliment espiritual i real.
Quin és el veritable significat de l’Eucaristia? Que hi
succeeix? Ell, Jesucrist s’hi fa present, és aquí, està entre nosaltres
vertaderament. No és només la seva memòria el que celebrem, sinó la seva
presència, la seva presència real, velada i amagada però accessible i
reconeguda per als qui creiem en Ell. L'Eucaristia és sobretot un misteri de
presència, de la presència de Crist entre nosaltres, el Fill de Déu aquell qui
es feu home per salvar-nos. Jesús manté d’aquesta forma i en aquest temps la
seva paraula profètica: "Jo sóc amb vosaltres fins a la fi del món"
(Mt 28, 28) i també "No us deixaré orfes, vindré a vosaltres." (Jn.
14, 18).
L’Eucaristia és comunió, és el sagrament de la comunió
perquè és presència salvadora de Jesús ara i aquí enmig de la comunitat dels
seus fidels, és l’ aliment espiritual de la comunitat, és allò de més preciós
que l'Església pot tenir en el seu caminar per la història. En l'humil signe
del pa i el vi, transformats en el seu cos i en la seva sang, Crist camina amb
nosaltres, entre nosaltres, és la nostra força i el nostre aliment i ens
converteix així en testimonis d'esperança per a tothom. Sagrament de comunió
amb el Pare que és la vertadera vida, perquè Jesús ens diu «A mi m'ha enviat el Pare que viu, i
jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.»
L’Eucaristia és amor. Si davant aquest Misteri la raó
experimenta els seus propis límits, el cor, il·luminat per la gràcia de
l'Esperit Sant, intueix bé com ha de comportar-se, amb un amor sense límits. La
celebració i adoració de l'Eucaristia ens permeten acostar-nos a l'amor de Déu
i adherir-nos-hi personalment fins a unir-nos amb el Senyor estimat.
L'oferiment de la nostra vida, la comunió amb tota la comunitat dels creients i
la solidaritat amb cada home i cada dona, són aspectes imprescindibles del
culte espiritual, sant i agradable a Déu, en el qual tota la nostra realitat
humana concreta es transforma per a la seva glòria. Cerquem en el Sagrament de
l'amor de Crist la força per transformar la nostra pròpia vida en un signe
autèntic de la presència del Senyor ressuscitat.
Manifestem amb la nostra
pròpia vida eucarística l'esplendor i la bellesa de pertànyer totalment al
Senyor perquè ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem
del mateix pa.
L’Eucaristia és compromís. La missió primera i fonamental
que rebem quan celebrem l’Eucaristia és la de donar-ne testimoniatge amb la
nostra vida. La sorpresa pel do que Déu ens ha fet en Crist infon en la nostra
vida un dinamisme nou, comprometent-nos a ser testimonis del seu amor. Ens
convertim en testimonis quan, per les nostres accions, paraules i manera de
ser, apareix Un altre i es comunica. Es pot dir que el testimoniatge és el
mitjà amb el qual la veritat de l'amor de Déu arriba a l'home en la història, convidant-lo
a acollir lliurement aquesta novetat radical. En el testimoniatge Déu s'exposa
al risc de la llibertat de l'home. L’home és lliure d’acceptar a Jesús, de
creure en el testimoni fidel i veraç que ve per donar testimoniatge de la
veritat. El culte agradable a Déu implica també interiorment aquesta
disponibilitat, que es manifesta en el testimoniatge alegre i convençut davant
el món d'una vida cristiana coherent allí on el Senyor ens crida a anunciar-ho.
Els qui mengen el pa viu baixat del cel vivim gràcies a Crist perquè els qui
mengen aquest pa, viurem per sempre.
Crist per l’acció de l’Esperit Sant és present realment en
l’Eucaristia, el Pare ens ha cridat a viure en comunió
amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre. Units en l'amor,
arribem a la riquesa d'una comprensió plena, al coneixement del designi secret
de Déu, que és el Crist present en l’Eucaristia. Tant sols ens reconeixeran com
a deixebles de Crist si som capaços de transmetre el seu amor
a tots els homes i dones. Si l’Eucaristia no ens transforma en missatgers de
l’amor de Déu de res no ens val de participar-hi. Escriu el papa Benet que «Ell ens atreu cap a si ». La conversió
substancial del pa i del vi en el seu cos i en la seva sang introdueix en la
creació el principi d'un canvi radical, (...) que es produeix en el més íntim
de l'ésser; un canvi destinat a suscitar un procés de transformació de la
realitat, el terme últim de la qual serà la transfiguració del món sencer, el
moment en què Déu serà tot para tots (cf. 1 Co 15,28).» (SC, 11).
Presència de Crist que és comunió amb Ell i els germans per
l’amor del Pare que transforma les nostres vides pel compromís amb l’Esperit
Sant. Recordem-nos del camí que el Senyor ens ha fet fer, del Senyor, el nostre
Déu, si mengem la seva carn i bevem la seva sang tindrem vida eterna, i ens
ressuscitarà el darrer dia.