Dijous de la setmana III de Pasqua
Fets 8,26-40; Salm
65,8-9.16-17.20; Jo 6,44-51
19 de maig de 2018
Monestir de Santa Maria de
Solius
«Com
ho he d'entendre, si ningú no m'orienta?»
Poc després de la mort d’Esteve, Felip ha anat la veïna regió de Samaria, a
l’encontre dels samaritans germans de raça i religió dels jueus però exclosos
de la comunitat; ara l’Esperit l’empeny
a anar al sud, pel desert; allí l’indica que atrapi un carruatge i ell se n’hi
en va corrents. Acaben de matar al primer diaca però Felip no té por, dòcil a
l’impuls de l’Esperit segueix les seves indicacions. Si alguns es pensaven que
matant a Esteve acabarien amb la predicació de l’Evangeli, anaven ben errats;
com aquells qui creien que matant a Jesús havien acabat amb el pla de salvació.
Sovint en les dificultats, entre els entrebancs, Déu hi escriu, hi és present.
Com deia santa Teresa de Jesús «Dios escribe recto con renglones torcidos.» D’una suposada desfeta neix la
consolidació de l’anunci de l’Evangeli, aquest arriba als pobles veïns i acabarà
arribant a tot el món. És el que havien anunciat les Escriptures ja de temps
antic, però que molts encara no havien entès; calia que la vida de Jesús de
Natzaret fos arrencada de la terra, que la llavor fos enterrada perquè donés
fruit.
És entranyable aquest episodi dels Fets dels Apòstols, un eunuc etíop de
retorn del seu pelegrinatge a Jerusalem rellegeix les Escriptures, però no
aconsegueix esbrinar-ne el sentit profund. «Em podries explicar si aquí
el profeta parla d'ell o d'algun altre?» El profeta està parlant d’aquell qui
ha vist al Pare perquè ve de Déu, d’aquell qui és el pa baixat del cel, el pa
viu, aquell del qual qui en menja ja no mor més, el pa que és la seva carn, la
seva vida oferta pel món. L’eunuc etíop es catequitzat per Felip, aquest li
interpreta l’autèntic sentit de les escriptures, li anuncia la bona nova de
Jesús i és batejat. Per al tresorer major de la reina Candaca la peregrinació a Jerusalem li fou un
camí de conversió, hi anà per acomplir amb un ritus de l’antiga aliança, hi
torna batejat amb el signe de la nova aliança. Ha estat atret pel Pare, perquè
com ho havien anunciat els profetes tots seran instruïts per Déu; tots aquells
qui escolten al Pare, en l’Escriptura, i acullen el seu ensenyament, com l’hi
ha ajudat Felip a acollir-lo, van a Jesús pel baptisme, com el que rebé l’eunuc
de mans de Felip poc abans de ser arrabassat aquest cap a Asod i Cesarea,
seguint fidelment els impulsos de l’Esperit que el porta allò on vol.
La bona
nova es va escampant per totes les poblacions, la seva expansió és imparable.
Quantes vegades al llarg de la història els homes s’han entestat en prohibir,
limitar i condemnar la veritat; però a la fi aquesta brilla amb llum pròpia. Ni
els grans sacerdots, ni Pilat, ni aquells qui estrenyien les dents i es
corsecaven de ràbia davant d’Esteve, ni els qui bastonejaren i engarjolaren a
Pere i als altres apòstols no han aconseguit res. Davant la veritat res s’hi
val per impedir-li arribar allà on vol l’Esperit.
En veritat, en veritat, ens
diu Jesús, si creiem en la veritat, en Ell i per Ell en el Pare, tindrem la
vida eterna.