Dimecres
de la setmana III de Pasqua
Fets 8,1-8; Salm 65,1-7; Jo 6,3-40
18 d’abril de 2018
Monestir de Santa Maria de Solius
Jesús
que ha vingut al món per fer la voluntat del Pare no vol que passem fam, no vol
que estiguem assedegats, no vol treure ningú fora, perquè la voluntat del Pare
és que tots ens salvem.
Per
salvar-nos, per ser ressuscitats al darrer dia, com Crist va ressuscitar el dia;
ens cal anar cap a Jesús, creure en Ell, veure’l i creure en Ell, com el
deixeble estimat que guaitant dins la tomba veié i cregué. Qui el veu i creu en
Ell no pot estar-se’n de proclamar-lo; com Esteve no va poder estar-se’n de confessar llur fe, malgrat totes les
amenaces, malgrat costar-li la vida.
Déu
ens estima tant que ha enviat al seu Fill per donar-nos la vida; Ell morint en
la creu, compartint la nostra mort, fent-se un com nosaltres, ha compartit la
nostra humanitat i ressuscitant ens ofereix de compartir amb Ell la resurrecció
perquè Ell vencent la mort ens ha donat la vida.
En
aquest temps Pasqual la litúrgia de la Paraula ens ofereix de seguir de prop l’itinerari
de fe dels apòstols i dels primers deixebles. Tampoc per a ells no fou fàcil;
dubtaren tot i veure al mateix Crist ressuscitat. Patiren persecució en
confessar-lo, però cada bastonada que reberen, cada màrtir fou llavor de molts
altres cristians; a la mort d’Esteve segueix la predicació de Felip a Samaria,
la guarició de molts malalts i la conversió d’aquell jove Saule, assot dels
primers cristians, als peus del qual els executors d’Esteve deixaren llurs
mantells, com si es despullessin, com si renunciessin a ser coberts pel mantell
de l’amor de Déu, aquella claror que Esteve transmetia en el seu rostre.
Crist
ens demana que anem cap a Ell i que freguem, això és tot. Anem-hi cada dia,
fent una passa rere l’altre, no deixant d’alimentar-nos amb la seva Paraula,
superant les dificultats, els desenganys, les ensopegades; posant tota la
nostra confiança, la nostra esperança en Ell.
El
seu pa, que és el seu cos, és el vertader pa de vida. Tant sols Ell pot saciar,
per sempre més, la nostra fam i la nostra set, donant-nos la vida eterna.