Divendres de l’Octava de Pasqua
6 d’abril de 2018
Fets 4,1-12; Salm 117,1-2 i
4.22-24.25-27a; Jo 21,1-14
Crist s’apareix per tercera vegada. Ell que havia dit «destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré» i ha estat tres dies al sepulcre, es presenta davant dels seus
per tercer cop; la plena confirmació de la seva resurrecció. Crist ressuscitat es
deixa veure, les seves primeres aparicions davant els deixebles són per posar-los
en contacte amb Ell, per poder ajudar-los a creure. Aquest és el Senyor, «és el Senyor», com va dir el deixeble estimat, aquell qui va ser el primer a
veure i a creure davant la tomba buida. Crit d'admiració, crit d'alegria i
d'adoració que expressa el canvi profund, el canvi radical provocat pel
reconeixement del Jesús ressuscitat. D’escèptics es converteixen en creients, de
porucs, en valents.
Totes les aparicions de Jesús subratllen un fet
desconcertant, i és que ells no s’atrevien a creure-s’ho. Però el fet és que passen
de la nit al matí; de la foscor a la llum; de la ignorància, ja que no sabien
que era Crist, no el reconeixen, al coneixement; de la mancança, a l'abundància
de peix. En cada aparició, és Jesús qui pren la iniciativa. Les aparicions de
Jesús restableixen la vida i el to dels cors esporuguits dels deixebles que,
ociosos, tornen sense massa entusiasme al seu primer treball de pescadors;
perquè per ells tot havia acabat, i no pas bé. De nou és Jesús qui els crida.
No és suficient saber que Crist ha ressuscitat. Els cal
viure en la resurrecció, tirar les xarxes de la bona nova amb entusiasme i
convençuts de que ara pescaran. Sant Agustí ens recorda, que «així
com la seva passió significava la nostra vida vella, així la seva resurrecció és sagrament de vida
nova. Hem cregut, hem estat batejats; la vida vella ha mort en la creu i ha estat
sepultada en el baptisme. Ha estat sepultada aquella vida vella, en la qual hem
viscut; ara tenim una vida nova. Ara ens cal viure de tal manera que quan ens
arribi la nostra pròpia mort no morim». El misteri salvífic no resta com una
experiència paralitzada als peus de la creu; ha de passar per la resurrecció i
per l’Esperit que fa que tot comenci novament.
Les narracions evangèliques, que ens refereixen les
aparicions del ressuscitat, conclouen en general amb la invitació a superar
qualsevol incertesa, a confrontar l'esdeveniment amb les Escriptures, a
anunciar que Jesús, més enllà de la mort, és l'etern vivent, font de vida nova
per tots els qui creuen. Així esdevé, per exemple, en el cas de Maria
Magdalena, que descobreix el sepulcre obert i buit, i immediatament tem que
s'hagin portat el cos del Senyor. El Senyor llavors la crida pel seu nom i en
aquest moment es produeix en ella un canvi profund; el desconsol i la
desorientació es transformen en alegria i entusiasme. Amb promptitud va on els apòstols
i els anuncia: «He vist al Senyor» (Jn
20, 18). És un fet que qui es troba amb Jesús ressuscitat queda transformat en
el seu interior. No es pot veure al Ressuscitat sense creure en ell.
La fe és un regal del Senyor, neix de la trobada
personal amb Crist ressuscitat i es transforma en impuls de valentia i
llibertat que ens porta a proclamar que realment
el Senyor ha ressuscitat i viu per sempre. Aquesta és la missió dels deixebles
del Senyor de totes les èpoques i també en el nostre temps. Sant Pau dirà «ja
que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist
assegut a la dreta de Déu. Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que
és de la terra» (Col 3, 1-2). Això no vol dir desentendre's dels
compromisos de cada dia, desinteressar-se de les realitats terrenes; més aviat,
significa impregnar totes les nostres activitats humanes amb una dimensió
sobrenatural, significa convertir-nos en testimonis de la resurrecció de Crist,
que viu per sempre. Perquè Crist ha ressuscitat i vencent la mort ens ha tornat
de mort a vida.