Dimecres de l’Octava de Pasqua
4 d’abril de 2018
Visita de la Comunitat de
la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre
Fets 3,1-10; Salm 104,1-2.3-4.6-7.8-9; Lc 24,13-35
Dos deixebles fan camí, Jesús els surt a l’encontre,
conversaven entre ells i amb posat trist discutien sobre el que havia passat
els darrers dies a Jerusalem, algú els aconsegueix i es posa a caminar amb
ells. Resulta que esperaven que Jesús de Natzaret fos qui alliberés Israel,
però el fet és que ha estat crucificat a instàncies dels grans sacerdots;
certament algunes dones els han esverat perquè no han trobat el cos i també els
apòstols han constatat que la tomba és buida; però a Ell no l’han vist pas.
Com treure l’entrellat de tot plegat, els costa d’entendre
certament, però és que no és fàcil d’entendre. Cal que els ulls se’ls obrin,
cal que llegeixin i entenguin l’Escriptura, que ja ho havia anunciat tot, interpretar-la
amb els ulls de la fe, a la llum del misteri de la passió, mort i resurrecció
de Jesús de Natzaret.
Les conseqüències de trobar a Jesús ressuscitat en els dos
deixebles són la conversió de la desesperació en esperança; la tristesa en joia.
La conversió cristiana és sobretot font de joia i d'esperança. És sempre obra
de Jesús ressuscitat, Senyor de la vida, que ens ha obtingut aquesta gràcia per
mitjà de la seva passió i ens la comunica en virtut de la seva resurrecció. Per
cadascun de nosaltres, com pels dos deixebles d’Emaús, cal escoltar a Jesús, escoltar
la Paraula de Déu, llegir-la a la llum del misteri pasqual, perquè inflami el
nostre cor i il·lumini la nostra ment, i ens ajudi a interpretar els
esdeveniments de la vida i a donar-los un sentit. Després cal asseure's a la
taula amb el Senyor, convertir-nos en els seus comensals, perquè la seva
presència humil en el sagrament del seu Cos i de la seva Sang ens restitueixi
la mirada de la fe, per mirar-ho tot i a tots amb els ulls de Déu, i a la llum
del seu amor. L'Eucaristia és la màxima expressió del do que Jesús fa de si
mateix i és una invitació constant a viure la nostra existència com un do a Déu
i als altres. Els dos deixebles, després de reconèixer a Jesús en partir el pa,
«aixecant-se en aquell moment, se’n van tornar a Jerusalem» (Lc 24, 33). Els
dos deixebles senten la necessitat de tornar a Jerusalem i d’explicar
l'extraordinària experiència viscuda, la trobada amb el Senyor ressuscitat és
una experiència tal que l’hem de comunicar, necessitem comunicar-la.
A nosaltres monjos cartoixans i cistercencs, Jesús
ressuscitat ens surt a l’encontre cada dia en la comunitat, en la seva Paraula,
en l’Eucaristia. Demanem-li que es quedi amb nosaltres perquè ja es fa tard per
a nosaltres i cal que els ulls se’ns obrin i els nostres cors s’abrusin per
poder tenir-lo a Ell, que la seva presència amari la nostra vida. Sense plata
ni or, sols tenint-lo a Ell ho tindrem tot.