Paraules
al Palau Episcopal de Tortosa amb motiu del retorn de la taula d’Aaron del tabernacle de la reserva
del Santíssim de la catedral
Estimat senyor Bisbe, senyora Alcaldessa, Mossèn Víctor,
senyor Hilari Muñoz, senyores i senyors,
Avui assistim a un acte de
justícia i de reparació. Una obra datada l’any 1576 i creada per Joan Desi per
a ser situada darrera l’altar major de la catedral de Tortosa retorna avui a
casa.
L’art és sovint víctima innocent
dels avatars de la història i dels actes humans
i aquesta peça n’és un bon exemple. Amb el seu retorn es posa fi a un
exili de vuitanta anys. Perquè les obres d’art, i encara més les peces de
contingut religiós, foren creades per a un lloc concret amb la idea de
transmetre un missatge concret, en el cas de la totalitat del tabernacle del
que forma part aquesta taula representant al gran sacerdot Aaron, el culte a
l’Eucaristia impulsat pel Concili de Trento.
A Poblet malauradament en sabem
molt de les voltes que una peça d’art pot donar al llarg de la història perquè
cent cinc anys d’abandonament, entre 1835 i 1940, donen marge per a un vertader
espoli que fa que avui la major part del patrimoni artístic, documental i fins
i tot elements arquitectònics del monestir, un llegat atresorat al llarg de
generacions i generacions de monjos a partir de la fundació de Poblet a mitjans
del segle XII, estigui distribuït arreu
del món.
És per això que quan ens vàrem fer
adonar que una de les peces que els serveis de recuperació de l’Estat havien
portat a Poblet a conseqüència de la guerra civil de 1936-1939 formava part del
tabernacle del mestre Desi de la Catedral de Tortosa, no dubtarem en que calia
reintegrar-la al seu conjunt i per tant tornar a casa; de la mateixa manera que
fa uns anys ho feren unes taules provinents de l’antiga cartoixa de El Paular
prop de Madrid.
Avui dons celebrem amb goig
aquest retorn, vostès senyor Bisbe perquè torna a Tortosa i podrà ser
reintegrada al conjunt de l’obra per la qual fou creada, avui al palau
episcopal, Nosaltres monjos de Poblet perquè després d’haver-la conservada
durant molts anys, durant els quals fou restaurada per les monges benedictines
de sant Benet, podem veure com recupera el sentit ple per la qual fou creada.
L’any 1936 fou salvada d’una més que probable destrucció pel Govern de la Generalitat; en acabar la guerra civil restà amb moltes altres peces als magatzems del servei de recuperació de béns artístics que l’Estat creà a Barcelona i en no ser reclamada fou portada a Poblet; per tant avui també la tasca de tots aquells que sota un govern o un altre, sempre en condicions difícils, la salvaguardaren i conservaren, mereix el nostre reconeixement perquè si no hagués estat per ells probablement avui no podríem fer aquest acte justícia i de reparació.
Esperem que ja resti per sempre a
Tortosa i felicitem-nos per aquest retorn.
Moltes gràcies,