Vetlla de Pentecosta
Vallbona
19 de maig de 2018
Gn 11,1-9;
Ex 19,3-8,16-20; Ez 37,1-14; Jl 3,1-5; Salm 103; Rm 8,22-27; Jo 7,37-39
L’Esperit plana per damunt de tota la història de la
salvació però està sobretot present en el nostre procés de conversió individual
i comunitària. Ens infon vigor com a aquella primera comunitat de cristians,
els apòstols amb Maria, la mare, i les altres dones que havien estimat a Jesús
i Jesús havia estimat. L’Esperit ens crida a la conversió, ens convida a
convertir-nos. Tasca dels creients és descobrir la presència de l’Esperit en el
nostre interior, en l’Església, arreu del món. Perquè de ser-hi hi és, no en
dubtem pas.
L’amor de Déu es revela d’una vegada per totes en Jesucrist per
l’Esperit; la mort, la resurrecció, l’exaltació de Crist i l’enviament de
l’Esperit Sant esdevenen un únic esdevenint en el pla de Déu. La litúrgia de la
Paraula d’aquesta vetlla ens convida a descobrir-lo al llarg de la història de
la salvació perquè l’Esperit sempre ha vessat la seva gràcia segons les
necessitats de cada moment. Enmig de la confusió, de la dispersió, de
l’abandonament de la veritat, l’Esperit s’hi fa fet sempre present. Perquè Déu
ens vol part del seu reialme sacerdotal, vol que siguem la seva nació sagrada;
Déu continua parlant-nos i segueix esperant la nostra resposta.
Que ens sembla,
reviurà l’Esperit en nosaltres? Com en aquells ossos descarnats que omplien
tota la plana davant dels ulls d’Ezequiel; uns ossos que havien perdut
l’esperança, que creien que per a ells tot havia acabat; però res no havia
acabat, és més, tot estava per començar; però calia que rebessin l’Esperit per
recobrar la vida; per conèixer al Senyor, que d’antuvi ho havia anunciat i Ell
és l’únic que compleix allò que anuncia. Déu aboca el seu Esperit sobre tothom
però per rebre’l cal esperar-lo, tenir-ne set, com la comunitat dels apòstols,
cal invocar-lo en el nom del Senyor; sols així podem participar de l’esperança
i fer que neixin rius d’aigua viva del nostre interior.
Per l'Esperit som
capaços d'abandonar i superar qualsevol forma de por o d'esclavitud, vivint
l'autèntica llibertat dels fills de Déu. Per l’Esperit la relació mateixa amb
Déu es fa tan profunda que no l'altera cap realitat o situació. Per l’Esperit ens
obrim a compartir els sofriments del nostre temps, els patiments dels altres i
així en el nostre alliberament esdevé horitzó d'esperança per a tota la
creació, expressió d'aquell amor de Déu que ha estat vessat en els nostres cors
per mitjà de l'Esperit que se'ns ha donat; com un signe de l’acció de Déu que
no acaba en nosaltres mateixos, sinó que s'obre als altres, i així ens allibera
i ajuda, coopera a la redempció del món, a fer present el regne de Déu enmig
del nostre món.
La presència de
l’Esperit fa que tot allò que abans observàvem
no sense temença, ho comencem a complir sense cap esforç, com naturalment, pel
costum, per amor del Crist, pel costum del bé i pel gust de les virtuts. És
això el que el Senyor es digna a manifestar per l'Esperit Sant en nosaltres,
operaris indignes per esdevenir nets de vicis i de pecats. (Cf. RB VII,
67-70). Ens toca de viure ferms en l’esperança de que arribi l’hora en que
esdevindrem plenament fills del Pare, amb el Fill per l’acció de l’Esperit Sant.