Dimarts
de la setmana V de Pasqua
Fets 14,19-28; Salm 144,10-11.12-13ab.21 (R.: cf. 11a); Mt 13,54-58
«D'on li vénen aquesta saviesa i el poder de fer miracles?» es
pregunten els qui coneixen a Jesús, a la seva mare i al seu pare, als seus
germans i a les seves germanes. La gent de Natzaret coneix bé a Jesús, l’han
vist córrer d’infant pels seu carrers, treballar amb el seu pare de fuster; són
testimonis propers de la humanitat de Jesús de Natzaret, per això se’ls fa
difícil entreveure en aquest home, conveí seu, al Fill de Déu. Jesús havia
estat un d’ells, però alhora és el Fill de Déu, aquell a qui el Pare ha enviat
perquè amb la seva mort i la seva resurrecció pugui donar-nos la filiació
divina. Ell és aquell qui dona forces a Pau per aixecar-se després de ser
apallissat i arrossegat fora de la població, fins a creure’l mort; força per
anar a cap a Derba amb Bernabé i evangelitzar-hi i convertir-hi molta gent; forces
per aguantar les moltes tribulacions que sap que haurà de passar per entrar al
Regne de Déu. El fill del fuster és qui obra les portes de la fe a tots els
homes i dones, sense importar llur raça, procedència o llinatge.
El simple i humil fill del fuster i de Maria, una dona senzilla del
poble; que fa meravelles per tots els llocs on passa i també volia fer-les al
seu poble de Natzaret, però els ha semblat impossible que un pobre artesà pogués
ser l’instrument que Déu ha escollit per fer miracles, i menys encara poden
entendre com el fill de Déu pot ser algú que ha viscut enmig d'ells; no ho
poden entendre perquè topa amb la humilitat i la senzillesa de Déu, amb la
d’algú que ells creuen conèixer bé; perquè esperen que Déu, que el Messies
actuï des del poder, de manera excepcional i solemne.
Quantes vegades pensem que Déu tant sols actua des d’allò que és
extraordinari; mentre que en realitat actua des de la senzillesa; a través del fill
d'una dona de poble i d’un fuster. Déu té altres paràmetres, no segueix la nostra
lògica, encara menys la del poder i l'aparença; per això tot home pot
convertir-se en sagrament de conversió i punt de trobada amb Déu, amb Crist
ressuscitat; Perquè en cada germà, especialment en els més petits, fràgils,
indefensos i necessitats, hi ha present la imatge de Déu. Per al Fill de Déu no
té cap importància que els seus no l’entenguin, no canvia res que els seus el
rebutgin i no hi creguin; no canvia la
realitat, Jesús no deixa de ser el fill de Déu perquè els seus coetanis, els
seus amics, no ho entenguin.
On pense souvent que
l’action de Dieu ne peu revêtir qu’une apparence extraordinaire, alors qu’en
réalité Dieu agît dans la simplicité, à travers l’enfant d’une villageoise et
d’un menuisier. Les paramètres de Dieu sont autres, il ne suit pas notre
logique, surtout pas la logique du pouvoir et de l’apparence. Et c’est pour
cela que tout homme peut devenir sacrement de conversion et lieu de rencontre
avec Dieu, avec le Christ ressuscité; puisque chaque frère, et tout spécialement
ceux qui sont petits, faibles, désemparés et détressés, est porteur de l’image
divine. Pour le fils de Dieu, il n’est pas du tout important d’être incompris
chez lui, rien ne change du fait d’être réfuté et non cru par les siens. La
réalité ne change pas, Jésus, incompris de ses contemporains et de ses amis,
n’en est pas moins le fils de Dieu.