Dimecres VIII setmana durant l’any
Santa Maria de
Valldonzella
30 de maig de 2018
1Pe 1,18-25; Salm 147,12-13.14-15.19-20; Mc 10,32-45
L’apòstol
Pere ens diu avui que si creiem que Déu ha ressuscitat al seu Fill Jesucrist
d’entre els morts i li ha donat la gloria, si creiem que la sang de Crist ens
ha alliberat, si tenim posada en Déu la fe i l’esperança; aleshores obeint la
veritat hem estat purificats i podem practicar un amor sincer els uns envers
els altres.
El mateix
Crist ens anuncia avui en l’Evangeli que el Fill de l’home serà lliurat, el
condemnaran a mort, l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però
que a la fi ressuscitarà el tercer dia. L’anunci d’aquest pla de Déu provoca en
els seus reaccions diverses, de la sorpresa a la por. En Jaume i Joan els
suscita una reacció ben humana; diguem que el primer que se’ls acudeix és
procurar per ells, intentar d’assegurar-se un bon lloc en el Regne, un lloc de
preeminència, el millor lloc. Per aconseguir-lo estan disposats a tot, fins a
beure la copa i rebre el baptisme amb que Jesús ha begut i ha estat batejat;
tot i que no sàpiguen massa bé de que els està parlant.
El pla de
Déu acaba amb la resurrecció al tercer dia del seu Fill Jesucrist, acaba amb la
implantació del Regne de Déu; però aquest és un regne ben diferent al que els
apòstols Jaume i Joan s’imaginen. En el Regne no hi ha domini sobre els
governats, ni un poder esclafador. En el Regne hi ha un amor que es
materialitza; que es concreta d’una manera real en el servei. El nostre model de vida és Crist; certament
mai no podrem arribar a ser com Ell, però no per això deixa de ser el nostre
model, la nostra referència, la nostra meta. I Crist no vingué a ser servit
sinó a servir, a donar la vida pels altres, per nosaltres, per la nostra
salvació.
Com n’és
d’humana la reacció dels altres deu apòstols quan escolten el que demanen Joan
i Jaume, s’indignen. I és que encara no han entès massa bé de que va tot
plegat. El Regne és a punt, però té ben poc de regne subjecte a les passions
humanes, a la gelosia, a l’enveja, a l’egoisme. Per entrar en aquest Regne
definitiu i únic de res hi valen els paràmetres humans. La norma rectíssima per
entrar-hi és el manament de l’amor fratern que es concreta en el servei. Aquest
és el camí que hi porta, el camí vers el cim de la perfecció, on ens hi porta
aquella norma rectíssima per a la vida humana que és l’Evangeli, com ens diu
sant Benet a la Regla.
La veritable
grandesa, el model a imitar és Crist, el
servidor; no pas la manera de fer dels poderosos de la terra. Servir és regnar,
diu la dita que empraven sovint els nostres predecessors en la vida monàstica.
Això Jaume i Joan, els altres deu apòstols, els deixebles i nosaltres mateixos
encara no ho acabem d’entendre del tot. El Regne de Jesús no està únicament en
la seva glorificació, en la seva resurrecció; està també i sobretot en el seu
lliurament per amor a tots nosaltres, està en fer-se servidor de tots. Aquest
és el missatge ras i curt de la vida de Jesús i de l’Evangeli.