Tots Sants
1 de novembre 2021
Ap 7,2-4.9-14, Salm 23, 1Jo 3,1-3 i Mt 5,1-12a
La vida, la vida terrenal, pot ser viscuda com una gran
tribulació, ho és per a molta gent que pateix, hi ha fins i tot qui renta els
seus vestits amb la sang de l’anyell, però hi ha molta altra gent que viu una
tribulació callada, resignada, discreta. Visquem com visquem, pel mateix fet de
viure, de participar en una o altra manera de la creació, sigui on sigui, sigui
per més o menys temps, som convidats a la salvació. Déu enviant el seu Fill,
fet home com nosaltres, igual en tot a nosaltres, llevat del pecat, ens ha
donat una prova d’amor, d’un amor fins a l’extrem, per la qual ens es reconegut
el títol de fills de Déu, el Pare ens reconeix com a tals i tant se’n dona que
el món no ho faci, perquè tots som fills de Déu i el Pare ens convida a ser un
dia semblants a Ell, a veure’l tal com és; com ens ha dit sant Joan en la
segona lectura.
Si ja som fills de Déu, hereus de Déu, fills amb el Fill, la
nostra vida terrenal ha de ser conseqüent amb aquest títol. Humils, compassius,
nets de cor, pobres en l’esperit; malgrat que estiguem de dol, que tinguem fam
i set de justícia, que siguem perseguits, ofesos, calumniats per la causa del
Regne. La nostra vertadera força és la fe, és aquesta la que ens dona
l’esperança d’una recompensa gran en el cel, d’arribar un dia a veure a Déu tal
com és.
Avui celebrem la festivitat, la memòria, de tots aquells que
van saber viure com a vertaders fills de Déu. El seu nombre és elevat, una
multitud tan gran que prové de totes les nacionalitats, de totes les races, de
tots els pobles i de totes les llengües. En coneixem el nom tant sols d’alguns,
però els benaurats són molts més que els sants canonitzats per l’Església.
Perquè ells no han tingut qui promogués la seva causa i permetés així pujar-los
damunt d’un altar. Són els apòstols de la pobresa de l’esperit; els màrtirs
perseguits i calumniats, els doctors de la humilitat, els pastors de la
compassió, els consagrats a la justícia, els verges de cor, els benaurats del
dia a dia. Però tots ells seguiren l’exemple d’aquell qui és el benaurat per
excel·lència, Jesús. Ells com Ell ploraren, tingueren gana i set de justícia,
foren purs de cor.
Les Benaurances ens mostren el perfil espiritual dels sants,
que és el del mateix Crist, que per la seva passió, mort i resurrecció, ens
convida al seu seguiment i ens mostra el camí que porta a la vertadera vida.
Tants sols en la mesura en què acollim la seva proposta i el seguim, cadascun en
les seves circumstàncies, podrem participar de la seva benaurança; acollint
aquell per a qui tot és possible; tant sols amb la seva ajuda, només amb la
seva ajuda, podrem arribar a ser benaurats
com ho són els qui exerceixen com a fills del Pare celestial. El que
caracteritza als sants és que són feliços, benaurats; han trobat la vertadera
felicitat que neix de rebre els favors del Déu que salva, una felicitat que
neix d’un cor sincer, d’unes mans netes de culpes, de desconfiar dels falsos
déus com són el poder, el diner, la
mentida i tants d’altres que dominen el nostre món; una felicitat que té la
seva font en l'amor de Déu. Per això, els sants són feliços, benaurats; perquè
les benaurances són el seu camí, la seva meta, la seva pàtria. Les benaurances
són el camí de vida que el Senyor ens ensenya, perquè seguim les seves
petjades. (Cf. Papa Francesc Homilia del dia 1 de novembre de 2016).
Avui no preguem per aquests germans nostres, sinó que ens
encomanem a ells, a tots aquests sants pels quals ja brilla la llum, els quals
havent cregut en Déu per la fe, coneixen ara Déu en plenitud, perquè els hi ha
estat concedit de veure’l tal com és. Ells han vist convertida la seva
esperança en realitat. Que els sants del dia a dia ens hi ajudin sempre amb el
seu exemple i la seva intercessió, ells que han estat sal per a la terra i llum
per al món, intercedeixin perquè el Senyor ens faci la gràcia de viure
benaurats, és a dir feliços i fidels al Crist.