La Immaculada Concepció de
la Verge Maria
8 de desembre de 2021
Gn 3,9-15.20; Salm 97,1.2-3ab.3c-4; Rm 15,4-9 i Lc 1,26-38
«Déu i Pare
de nostre Senyor Jesucrist ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions.» Ens ha dit l’Apòstol i Maria ha
estat la primera en ser beneïda, beneïda entre totes les dones, beneïda entre
tota la humanitat. Ser beneïda pel Senyor és entrar en una relació particular
amb Ell, privilegiada. Maria ha estat destinada des de sempre a concebre per
obra de l’Esperit Sant al Fill de Déu, fou elegida abans de crear al món per
ser santa i irreprensible als ulls de Déu. Ella no ho ha desitjat pas, no ho ha
demanat; però no ha tingut por ni s’ha amagat, ella s’ha confiat a la voluntat de
Déu i li ha dit sí a l’àngel.
Per què ha acceptat Maria la voluntat de Déu expressada
d’una manera tan extraordinària? Per què ha actuat així Déu amb ella? Per què
ho creiem això? No és pas en els textos escripturístics en que es basa la
concepció immaculada de Maria, al menys no pas de manera directa i inequívoca.
El dogma de la concepció immaculada de Maria és fruit d’un procés de maduració
de la fe de l’Església, d’un procés d’interpretació de la mateixa escriptura
que veu en ella la nova Eva, la filla de Sió. L’evangelista sant Lluc és qui
ens parla més de Maria, és la plena de gràcia, aquella que havent obtingut la
gràcia ha estat transformada per la gràcia de Déu i l’ha compartida amb tots
els homes. També Pau ens parla avui en la Carta als cristians d’Efes del poder
de la gràcia de Déu que actua per amor, que la concedeix segons la seva
benèvola decisió. El Senyor està amb Maria, és aquesta una gràcia especial que ve del Pare i que actua en vistes al
naixement del Fill i ho fa per mitjà de l’acció de l’Esperit Sant.
El Senyor era en Abraham com li digué Abimèlec a Beerxeba on
Abraham jurà fidelitat al Senyor i al seu poble (Gn 21,22). El Senyor era amb
Isaac i així li digué Ell mateix també a Beerxeba i afegí «no tinguis por» tal com l’àngel Gabriel
digué a Maria (Gn 26,28). Com el Senyor que havia tret el seu poble de la terra
d’Egipte era amb Moisès. Com era amb el guerrer valent Gedeó a l’alzina d’Ofrà
(Jt 6,12). Com li digué el profeta Natan al rei David al seu palau (2Sa 7,3).
La història de la salvació va encadenant a aquells que han estat tocats
d’antuvi per la gràcia de Déu i ho han estat per tal de que la gràcia que
rebien ajudés al poble a acostar-se a Déu, a cercar en Déu la salvació promesa
i perduda per Adam i per Eva en sucumbir a la temptació de fer allò que desplau
al Senyor.
La gràcia vessada en Maria no ho és en va, no ho és perquè
sí. Calia que Abraham, Isaac, Moisès i David revessin la gràcia del Senyor,
calia que Maria la revés. Per Maria nosaltres rebem la nostra part en
l`herència, sense la seva participació res no hauria estat possible. En aquella
petita vil·la de Galilea, en aquella humil casa de Natzaret s’hi esdevingué una
escena clau per a la nostra salvació. Maria que des de sempre havia estat
destinada a aquesta alta missió rebé allí la visita de l’àngel, apartant la
seva por, la seva torbació i obrint el seu cor a la voluntat del Pare,
deixant-se fer per l’Esperit, obre tot el seu ésser al Fill i actuant així ens
obre les portes de la salvació.
Maria apareix així com l’arca de la nova aliança, la mare del
Salvador. El tabernacle on habitarà el Fill de Déu, el Sant de Déu. Quan
l’àngel es retira entrem nosaltres en escena perquè en Maria s’hi troben el pla
salvífic de Déu i la humanitat sencera.
Com pot ser això? No pot ser d’altra manera que actuant la
gràcia de Déu. La immaculada concepció de Maria, la seva virginal maternitat,
la seva ascensió en cos i ànima al cel; són l’avantsala de la nostra salvació.
La nova Eva no podia sinó respondre obedientment, virginalment, sense defecte,
per acollir el pla de Déu que cerca la nostra salvació. Per això fou preservada
del pecat perquè nosaltres poguéssim ser alliberats per la passió, mort i
resurrecció del Crist.