Nadal del Senyor
Missa
vespertina de la vigília
24
de desembre de 2021
Oratori
de la Mare de Déu dels Dolors a la infermeria de Poblet
Is 62,1-5; Salm 88,4-5.16-17.27
i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt
1,1-25
De la descendència de David Déu havia promès un home que
duria a terme tot el que Déu s’havia proposat. Ara ha arribat l’hora en que
aquest home ha vingut al món. Avui celebrem l’acompliment del pla de salvació
que Déu havia disposat en bé de l’home des del mateix moment de la creació. Déu
fent a l’home lliure, el feu lliure fins i tot per desobeir-lo però no ha
deixa’t mai d’estimar-lo i sempre ha intentat que aquest recuperés la imatge
divina enterbolida pel pecat. Des del nostre pare Abraham fins a Josep, tota la
història de la humanitat ha estat dirigida al rencontre de l’home amb Déu,
malgrat totes les infidelitats del poble, malgrat els pecats dels homes, tot
està dirigit a l’acompliment de l’Escriptura.
Avui la verge, la noia que havia quedat en estat per obra de
l’Esperit Sant, ha tingut un fill, avui Josep fill de David seguint el que Déu
li deia en somnis ha acollit a Maria a casa seva; avui Jesús que ha de salvar
dels pecats a tots els pobles ha vingut al món. Déu és ara realment amb
nosaltres, perquè Déu s’ha fet un com nosaltres, llevat del pecat. I és que
l’amor de Déu s’ha mantingut per sempre, l’aliança del Senyor és perpetua.
No per celebra-ho cada any hem de deixar d’admirar aquest
prodigi. Déu fet home per a la nostra salvació; Déu fet mortal per amor als
homes. No podia ser d’altra manera perquè el seu amor és immens i la seva
misericòrdia infinita. I això que nosaltres maldem per ser-li infidels, pequem,
ens allunyen d’Ell; però Ell sempre ens estima, sempre ens espera, sempre ve
cap a nosaltres, sempre ens dona una altra oportunitat. Cada Nadal ve a ser una
oportunitat nova per retrobar-nos amb Déu. Pot semblar mentida que Déu estigui
en aquesta imatge vora un home descendent llunyà de David i una noia de
Natzaret, un infant posat en una menjadora. Quina imatge hi pot haver més
evident de la vulnerabilitat humana que la d’un infant? Però malgrat això en
aquest nounat hi ha tota la grandesa, tota l’omnipotència, tot el poder de Déu.
Acostem-nos a aquest infant perquè acostar-se a Ell és
apropar-se a Déu i a Ell el podrem reconèixer en cada infant, en cada persona
marginada, desvalguda, atrafegada, rebutjada. Déu és també avui en aquells
infants que moren en una pastera camí d’un país més pròsper i al que si
aconsegueixen arribar ell i els seus pares seran rebutjats com aquell infant a
Betlem que hagué de néixer en una establia perquè Maria i Josep no van trobar
cap aixopluc i cap porta se’ls va obrir per acollir a aquella dona a punt de
donar a llum. La salvació arriba com una torxa encesa, com un raig de llum però
ho fa en el silenci humil i tranquil d’una establia. Déu és amic de la
senzillesa i ens convida des de la nostra senzillesa, des de la nostra
fragilitat a reconèixer en aquest infant, feble com nosaltres, l’amor de Déu
fet home, fet carn, encarnat, fet realitat.
Com escriu el nostre P. Abat General en la seva carta de
Nadal preparem-nos «amb tota l’Església per acollir el do de la vinguda del
Fill de Déu, joia immensa, consolació infinita, alliberament i redempció de tot
el món.»