divendres, 24 de desembre de 2021

Nadal del Senyor Missa vespertina de la vigília

 

Nadal del Senyor

Missa vespertina de la vigília

24 de desembre de 2021

Oratori de la Mare de Déu dels Dolors a la infermeria de Poblet

Is 62,1-5; Salm 88,4-5.16-17.27 i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt 1,1-25

 

De la descendència de David Déu havia promès un home que duria a terme tot el que Déu s’havia proposat. Ara ha arribat l’hora en que aquest home ha vingut al món. Avui celebrem l’acompliment del pla de salvació que Déu havia disposat en bé de l’home des del mateix moment de la creació. Déu fent a l’home lliure, el feu lliure fins i tot per desobeir-lo però no ha deixa’t mai d’estimar-lo i sempre ha intentat que aquest recuperés la imatge divina enterbolida pel pecat. Des del nostre pare Abraham fins a Josep, tota la història de la humanitat ha estat dirigida al rencontre de l’home amb Déu, malgrat totes les infidelitats del poble, malgrat els pecats dels homes, tot està dirigit a l’acompliment de l’Escriptura.

Avui la verge, la noia que havia quedat en estat per obra de l’Esperit Sant, ha tingut un fill, avui Josep fill de David seguint el que Déu li deia en somnis ha acollit a Maria a casa seva; avui Jesús que ha de salvar dels pecats a tots els pobles ha vingut al món. Déu és ara realment amb nosaltres, perquè Déu s’ha fet un com nosaltres, llevat del pecat. I és que l’amor de Déu s’ha mantingut per sempre, l’aliança del Senyor és perpetua.

No per celebra-ho cada any hem de deixar d’admirar aquest prodigi. Déu fet home per a la nostra salvació; Déu fet mortal per amor als homes. No podia ser d’altra manera perquè el seu amor és immens i la seva misericòrdia infinita. I això que nosaltres maldem per ser-li infidels, pequem, ens allunyen d’Ell; però Ell sempre ens estima, sempre ens espera, sempre ve cap a nosaltres, sempre ens dona una altra oportunitat. Cada Nadal ve a ser una oportunitat nova per retrobar-nos amb Déu. Pot semblar mentida que Déu estigui en aquesta imatge vora un home descendent llunyà de David i una noia de Natzaret, un infant posat en una menjadora. Quina imatge hi pot haver més evident de la vulnerabilitat humana que la d’un infant? Però malgrat això en aquest nounat hi ha tota la grandesa, tota l’omnipotència, tot el poder de Déu.

Acostem-nos a aquest infant perquè acostar-se a Ell és apropar-se a Déu i a Ell el podrem reconèixer en cada infant, en cada persona marginada, desvalguda, atrafegada, rebutjada. Déu és també avui en aquells infants que moren en una pastera camí d’un país més pròsper i al que si aconsegueixen arribar ell i els seus pares seran rebutjats com aquell infant a Betlem que hagué de néixer en una establia perquè Maria i Josep no van trobar cap aixopluc i cap porta se’ls va obrir per acollir a aquella dona a punt de donar a llum. La salvació arriba com una torxa encesa, com un raig de llum però ho fa en el silenci humil i tranquil d’una establia. Déu és amic de la senzillesa i ens convida des de la nostra senzillesa, des de la nostra fragilitat a reconèixer en aquest infant, feble com nosaltres, l’amor de Déu fet home, fet carn, encarnat, fet realitat.

Com escriu el nostre P. Abat General en la seva carta de Nadal preparem-nos «amb tota l’Església per acollir el do de la vinguda del Fill de Déu, joia immensa, consolació infinita, alliberament i redempció de tot el món.»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.