divendres, 17 de desembre de 2021

Dissabte de la setmana III d'Advent

 

Dissabte de la setmana III d'Advent

18 de desembre de 2021

Jr 23,5-8; Salm 71,1-2.12-13.18-19 i  Mt 1,18-24


El rebrot legítim del llinatge de David, el rei excel·lent que farà regnar la justícia i el bé, del que ens parla el profeta Jeremies, està a punt de fer la seva entrada gloriosa. La farà de la mà d’una noia promesa amb un home que es deia Josep. Aquest, esvarat, davant l’evidència de que la seva promesa esperava un fill abans de viure junts, hi pensava i cercava la manera de desfer en secret l’acord matrimonial. Una història en aparença ben humana, però aquest és un episodi clau de la història de la salvació, darrera d’aquest relat hi ha la mà de Déu. La noia és aquella verge que tindrà un fill que havia anunciat el profeta Isaïes, la concepció ha estat per obra de l’Esperit Sant i ara Déu es revela de nou a través d’un àngel, en aquest cas a Josep, l’home just i bo. Si Maria havia vist l’àngel cara a cara, ara Josep el veu a través d’un somni. Josep és un somniador com aquell altre Josep fill de Jacob que fou venut pels seus germans i ambdós són l’un predecessor i l’altre descendent de la nissaga de David de la que ha de venir el Messies. David fou el rei que a ulls dels homes semblava que venia a alliberar d’un cop per sempre al poble de Déu, però humà com era, pecà i feu el mal que ofèn al Senyor. Ara la història comença d’una altra manera, perquè és ara que el pla de Déu arriba al seu acompliment, perquè és ara que ha arribat l’hora de la salvació.

L'evangelista Mateu ens ajuda a entendre que la figura de Josep, aparentment marginal, discreta, en segon pla, representa malgrat això una peça fonamental en la història de la salvació i Josep viu el seu protagonisme amb humilitat i discreció, sense voler mai ensenyorir-se de l'escena (Cf. Papa Francesc Audiència General 24 de novembre de 2021). Però Josep al cap i a la fi no és un actor secundari en aquest relat, Josep és una peça clau en la vinguda al món del Fill de Déu; és aquell qui acull a la mare, és aquell qui aixopluga al fill, és aquell qui perdent la por a prendre a casa seva a Maria, es converteix en peça angular en l’acompliment d’allò que el Senyor havia anunciat de temps antic, és aquell qui desvetllat del somni del dubte obeeix el que li mana el Senyor per mitjà de l’àngel. El que fa Josep és unir-se de manera particularíssima a la fe de María, acceptant com a veritat provinent de Déu el que ella ha acceptat en l'anunciació. (Cf. Sant Joan Pau II Redemptoris Custos, 4).

Déu es manifesta al llarg de la història de la salvació. A uns pocs ho fa cara a cara, com Moisès, a d’altres, com Maria, per missatgers, i a d’altres en somnis. Així ho feu amb Jacob, fill d’Isaac, mostrant-li aquella escala que anava del cel a la terra i per on els àngels pujaven i baixaven; així ho feu amb Josep, el seu fill, que somià amb garbes, la lluna i onze estrelles i que interpretà els somnis del coper, del pastisser i del mateix faraó, somnis que ningú altra no sabia interpretar. Ara Josep, fill d’un altre Jacob, és l’home a qui també Déu parla en somnis. En somnis li diu el mateix Senyor  que agafi a Maria i al nen i marxi cap a Egipte fins que Herodes, aquell qui vol matar al nounat, hagi mort. En somnis rep també, d’Egipte estant, l’anunci d’un àngel que li diu que ja pot tornar a Israel perquè el tirà ja ha mort i en somnis és advertit d’anar a viure Galilea, a Natzaret, no fos cas que Arquelau, fill d’Herodes, tramés res contra l’infant. Advertit per Déu sempre en somnis ell coopera en la plenitud dels temps en el gran misteri de la redempció i és veritablement ministre de la salvació. (Cf. Sant Joan Pau II Redemptoris Custos, 8). 

Josep essent l’espòs de Maria i fent de pare a Jesús, entra al servei del pla de la salvació. Com escriu sant Joan Crisòstom «mireu quina obediència, mireu quina docilitat d’esperit! Heus aquí una ànima vigilant i íntegra de tot.» (Homilia 5 sobre sant Mateu, 3). 

En aquest any dedicat pel Papa Francesc a sant Josep girem la mirada vers aquesta figura que ens mostra un aspecte concret del misteri de l’encarnació, el de la senzillesa, l’obediència i l’entrega generosa al Déu que és amb nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.