Divendres de la setmana IV durant l'any / II
Missa de l’Esperit Sant
Santa Maria de Valldonzella
4 de febrer de 2022
Sir
47,2-13; Salm 17,31.47 i 50.51 i Mc 6,14-29
Les lectures que avui hem
escoltat ens posen davant dels nostres ulls dos personatges importants: el rei
David i Joan Baptista. Jesús, fill de Sira, fa un elogi del rei David tot fent
balanç de la seva vida i concloent que el Senyor passà per alt el seus pecat en
virtut dels seus mèrits, és a dir el Senyor en fer balanç de tota la seva vida
li perdonà el mal que havia fet i mirà de bon grat tot allò de bo que havia
realitzat. Així és també la nostra vida, estem ben lluny de ser perfectes però
al final el Senyor ens examinarà en l’amor, com diu sant Joan de la Creu.
Nosaltres vels monjos i monges
tenim a més una particularitat, caminem cap a la vida eterna en comunitat i li
demanem al Senyor que ens hi dugui tots junts, tal com diu sant Benet a la Regla.
Certament la vida comunitària no és fàcil, no ens hem escollit com a companys
de viatge, és Déu qui ens ha escollit. Però tots nosaltres hi hem de posar de la
nostra part, renunciant molts cops a fer la nostra voluntat per mirar de fer
tots junts la voluntat de Déu. Al llarg de les nostres vides ens surten al pas
moments més importants, diríem que decisius. És en aquests moments que ens cal
generositat i confiança en el Senyor.
Quan a una comunitat li
pertoca elegir superior o superiora és un d’aquests moments forts i és per això
mateix que avui demanem l’ajut de l’Esperit Sant, perquè ens il·lumini i ens
mostri el camí més correcte.
El rei David no sempre escollí
el camí recte, com tota persona humana a voltes s’equivocà; però el més important
és que se n’adonà i cercà de reconciliar-se amb el Senyor. Així ha de ser també
en nosaltres, l’error no el podrem evitar mai, però no oblidem tampoc mai que
el Senyor sempre perdona si hi acudim amb sinceritat de cor.
David i Joan Baptista són dos
personatges ben propers a la nostra vida monàstica. David, ho hem escoltat en
la primera lectura, lloava al seu creador amb total cor cada dia amb el cant
dels Salms, tal com nosaltres seguim fent mil·lennis després de la seva mort.
Joan Baptista retirant-se al desert amb els seus deixebles és considerat el
pare del monaquisme.
Pregària i do profètic han de
ser presents en la nostra vida monàstica, perquè tant sols amarats en la
pregària aconseguirem ser testimonis, profetes, del Crist en la nostra
societat.
Avui, com sempre, ho hem de
tenir ben present això. Avui especialment, perquè amb l’ajut de l’Esperit Sant
escollireu una abadessa que farà entre vosaltres les vegades del Crist i amb
això està tot dit de la transcendència del que avui fareu. Demanem al Senyor que
aquí també ressonin les aclamacions cada matí a lloança del seu nom gloriós;
perquè aquest és el fonament de tota la nostra vida. Demanem-li que feliços i
amb cor dòcil i bo, guardem sempre la Paraula de Déu i perseverem, com ens ha
dit el salmista.
Avui a Matines, a l’ofici de
lectura, el segon nocturn ens posava ben bé en situació invocant l’Esperit
sant. Fem-la ben nostra aquesta súplica repetint amb aquest autor del segle IV,
del qual s’ha perdut el nom i ens ha quedat com anònim: «Preguem també nosaltres
Déu, preguem amb amor i gran esperança perquè ens doni la gràcia celestial del
do de l’Esperit, perquè l’Esperit mateix ens governi i ens meni a tota voluntat
divina, ens refaci amb diverses menes de descans, perquè amb l’ajuda d’aquest
govern i exercitació de la gràcia i promoció espiritual siguem tinguts per
dignes d’arribar a la perfecció de la plenitud del Crist, tal com diu l’Apòstol:
Així arribarem a la plenitud del coneixement, que és la plenitud del Crist.»
Que ens hi ajudi sempre l’Esperit
Sant.