Dijous de la setmana IV durant l'any / II
Santa Maria de Valldonzella
3 de febrer de 2022
1R
2,1-4.10-12; Salm 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd i Mc 6,7-13
Aquestes darreres setmanes hem
recorregut en la primera lectura la història dels reis Saül i David; uns
episodis d’allò que fa anys en deien història sagrada. Una història on hi ha la
mà de Déu, però també totes les misèries humanes: ambicions de poder,
adulteris, crims, enveges, ... Dels
quaranta anys del regnat de David a Israel no tot és bo i sovint feu el mal que
ofèn al Senyor, per exemple provocant la mort d’Uries per posseir a la seva
dona o acabant lluitant pel poder amb el seu fill Absalon , que com Saül perdé
la vida en el combat.
La reialesa de Jesús, el seu
regne, és de tota una altra manera. Davant de les riqueses i la saviesa de
Salomó, el fill de David, Jesús envia als seus dient-los que no han de portar
res: ni pa, ni sarró, ni diners; tant sols sandàlies per calçat. Tampoc parla d’imposar
el Regne per la força, sinó d’anar-se’n d’allí on no els acollissin bé. Però
malgrat la migradesa dels recursos els dotze seran capaços de treure dimonis,
és a dir de vèncer el mal, i de guarir els malalts.
Aquestes són les armes de l’exèrcit
del Senyor: la paraula i la guarició. Bastant diferent de les múltiples guerres
dels reis d’Israel que ungits pels profetes en nom del Senyor Déu, posaren el
seu interès molt més en les coses humanes que en les de Déu.
També avui en la nostra Església,
en les nostres comunitats, correm aquest perill. Sovint ens oblidem del consell
de sant Benet: no anteposar res al Crist.
Demanem-li al Senyor que ens
ajudi a no apartar-nos mai de l’Evangeli i a ser sempre missatgers de la seva
Paraula, sempre i en tot lloc.