Diumenge V durant l’any / Cicle C
Diumenge 6 de febrer
de 2022
Capella de santa Caterina
Is 6,1-2a.3-8; Salm 137,1-2a.2bc-3.4-5.7c-8; 1C 15,1-11 i Lc 5,1-11
Una escena ben bé de la vida quotidiana,
esdevé per obra i gràcia del Senyor, un exemple de com i quan crida Déu i dels
prodigis que es capaç de fer. Uns pescadors, podríem dir que en certa manera
acomodats ja que posseeixen dues barques, han acabat la seva jornada i estan
rentant i repassant les xarxes, recosint aquells forats que inevitablement s’hi
ha fet; a més no ha estat un dia massa reeixit i la pesca ha estat del tot
pobre. De la vora de l’estany estant Jesús els demana de pujar a la seva barca
per predicar ja que de tanta gent li calia protegir-se per no prendre mal. Ells
no dubten a complir el seu desig i amb Ell a la barca escoltant la seva
Paraula. No ho saben pas encara però aquella predicació que estant escoltant,
potser encara pensant en la migradesa de la pesca o amb la feina de rentar les
xarxes que els havia quedat a mig fer, està a punt de canviar-los la vida de
manera radical. Jesús predica i actua, diu i fa; i quan ha dit i ha fet crida
en aquest cas a Pere, Jaume i Joan, els deixebles més propers al Senyor a
Getsemaní, durant la transfiguració i en altres moments centrals de la vida
pública de Jesús. I Pere, Jaume i Joan que l’han escoltat i que han vist el que
ha fet, quan s’han sentit pobres pecadors davant d’aquell qui ho pot tot, no
dubten i en tornar a terra ho deixen tot i el segueixen.
Ells segurament es tenien per
homes de llavis impurs com ens ha dit el profeta Isaïes, davant el Senyor tres
vegades sant i que omple tota la terra de la seva glòria. Nosaltres ara i aquí
no hem vist al Senyor fer signes com els del llac de Genesaret; però fins a
nosaltres ha arribat el testimoni d’aquells qui han vist i han cregut i no han
vist tant sols unes xarxes plenes fins al punt d’estar a punt d’esquinçar-se, han
vist que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou
sepultat i que al tercer dia ressuscità. Ens ho ha dit Pau en la segona lectura,
ell tampoc no ho veié, però malgrat ser el més petit dels apòstols, ell també
feu experiència del ressuscitat .
Tota fe és obra de la gràcia
de Déu que pot convertir a un perseguidor en un evangelitzador, com en el cas
de Pau; que pot convertir uns pescadors de peixos en uns pescadors d’homes, com
en el cas de Pere, Jaume i Joan. Perquè l’acció de la gràcia de Déu és il·limitada,
és infinita perquè Déu és omnipotent, ho pot tot.
Nosaltres com els apòstols
també rentem les xarxes del cansament, de l'amargor, de les frustracions, de la
nostra vida personal i a vegades arribem a un moment en que tant sols volem
tirar la tovallola ja que tot ens sembla un sense sentit, no veiem esperança
per enlloc; creiem que els nostres problemes no tenen solució, Aleshores cal
estar atents a la veu del Senyor que de moltes maneres diverses, ens crida pel
nostre propi nom, des dels nostres buits, a una plenitud insospitada i també
ens diu “No tinguis por”.