Dilluns
de la V setmana de Quaresma
Santa
Maria de Solius
Dilluns
4 d’abril de 2022
Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62; Salm 22,1-3.4.5.6 i Jo 8,12-20
En
aquest dilluns de la setmana cinquena de Quaresma ens surt al pas la història
de Susanna. Ahir escoltàvem l’Evangeli que coneixem com el de la dona adúltera
i Jesús ens mostrava el seu sentit de la justícia. Certament ningú, cap de
nosaltres, està tant net de pecat com per tirar la primera pedra. La història
de Susanna ens mostra encara més la perversió i la maldat humana; aquells mals
vells en no veure satisfets els seus desitjos, no els feia res fer morir una
innocent. Però Déu, per mitjà de Daniel, hi actuà i els qui reberen el càstig
foren els qui de debò eren culpables.
Ens
pot sembla que en la vida diària, que en el nostre món, no sempre és així, que
no sempre guanya la veritat i la justícia. I és cert, la violència, la guerra,
la corrupció provoquen moltes víctimes innocents i ens pot semblar que Déu no
fa res per evitar-ho. Però si que hi fa, Déu ens ha estimat tant que ens ha
enviat al seu fill únic per mostrar-nos el camí, per mostrar-nos la llum. També
la seva vida fou aparentment un fracàs, acabà morint sol i abandonat a la creu;
però nosaltres sabem ben bé que la creu no és el final, que la creu és el pas
necessari per arribar a la glòria, al Regne de la justícia.
Quan
fem el mal caminem a les fosques i moltes vegades ho fem voluntàriament, moltes
vegades els homes fem el mal per voluntat pròpia, per aconseguir un objectiu
que és evidentment del tot innoble. Aleshores, com aquells fariseus que interpel·laven
a Jesús, desconeixem al Pare i desconeixem al Fill; perquè si de debò el coneguéssim,
si de debò seguíssim el camí que il·lumina aquell qui és la llum del món, no
entraria mai en els nostres plans de fer el mal.
«No
faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria.» (Rm 7,19), escriurà sant Pau,
conscient de que la nostra pròpia voluntat ens fa anar sovint pels camins a
fosques. A la fi del camí hi ha aquell qui no judica amb criteris humans,
aquell de qui és l’únic judici vàlid, aquell que arribada la seva hora ens
alliberarà de tots els prejudicis mundans i ens mostrarà al Pare.
Ara
i aquí en aquest món on sovint el dolor superar la serenor i la joia, tot això
ens pot semblar llunyà; com al calvari o a Getsemaní semblava impossible que
tres dies després el sepulcre pogués estar buit i el Crist pogués haver vençut
la mort.
Confiem-nos
a aquell qui és la llum per al món, caminem a la llum dels seus consells, de
les seves paraules i fem que sigui llum per als nostres passos; certs de que
ens porta a la gloria, que ens condueix al Pare.