dilluns, 4 d’abril de 2022

Dilluns de la V setmana de Quaresma

 

Dilluns de la V setmana de Quaresma

Santa Maria de Solius

Dilluns 4 d’abril de 2022

Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62; Salm 22,1-3.4.5.6 i Jo 8,12-20

 

En aquest dilluns de la setmana cinquena de Quaresma ens surt al pas la història de Susanna. Ahir escoltàvem l’Evangeli que coneixem com el de la dona adúltera i Jesús ens mostrava el seu sentit de la justícia. Certament ningú, cap de nosaltres, està tant net de pecat com per tirar la primera pedra. La història de Susanna ens mostra encara més la perversió i la maldat humana; aquells mals vells en no veure satisfets els seus desitjos, no els feia res fer morir una innocent. Però Déu, per mitjà de Daniel, hi actuà i els qui reberen el càstig foren els qui de debò eren culpables.

Ens pot sembla que en la vida diària, que en el nostre món, no sempre és així, que no sempre guanya la veritat i la justícia. I és cert, la violència, la guerra, la corrupció provoquen moltes víctimes innocents i ens pot semblar que Déu no fa res per evitar-ho. Però si que hi fa, Déu ens ha estimat tant que ens ha enviat al seu fill únic per mostrar-nos el camí, per mostrar-nos la llum. També la seva vida fou aparentment un fracàs, acabà morint sol i abandonat a la creu; però nosaltres sabem ben bé que la creu no és el final, que la creu és el pas necessari per arribar a la glòria, al Regne de la justícia.

Quan fem el mal caminem a les fosques i moltes vegades ho fem voluntàriament, moltes vegades els homes fem el mal per voluntat pròpia, per aconseguir un objectiu que és evidentment del tot innoble. Aleshores, com aquells fariseus que interpel·laven a Jesús, desconeixem al Pare i desconeixem al Fill; perquè si de debò el coneguéssim, si de debò seguíssim el camí que il·lumina aquell qui és la llum del món, no entraria mai en els nostres plans de fer el mal.

«No faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria.» (Rm 7,19), escriurà sant Pau, conscient de que la nostra pròpia voluntat ens fa anar sovint pels camins a fosques. A la fi del camí hi ha aquell qui no judica amb criteris humans, aquell de qui és l’únic judici vàlid, aquell que arribada la seva hora ens alliberarà de tots els prejudicis mundans i ens mostrarà al Pare.

Ara i aquí en aquest món on sovint el dolor superar la serenor i la joia, tot això ens pot semblar llunyà; com al calvari o a Getsemaní semblava impossible que tres dies després el sepulcre pogués estar buit i el Crist pogués haver vençut la mort.

Confiem-nos a aquell qui és la llum per al món, caminem a la llum dels seus consells, de les seves paraules i fem que sigui llum per als nostres passos; certs de que ens porta a la gloria, que ens condueix al Pare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.