Diumenge de Pasqua: la Resurrecció del Senyor
17 d’abril de 2022
Fets 10,34a.37-43; Salm 117,1-2.6ab-17.22-23; 1C 5,6b-8 i Jo 20,1-9
«Déu el ressuscità el tercer dia.»
Tal com deien les escriptures aquell cos torturat i
mort, sense cap alè de vida ha abandonat el sepulcre. No l’ha abandonat pas
perquè algú l’hagi retirat, l’ha abandonat perquè ja no és el seu lloc, no pot
estar entre els morts el qui és viu. El pla de Déu, el pla de la salvació passa
per l’encarnació, per la predicació de la bona nova, per la passió i la mort a
la creu, per l’estada al sepulcre i, fonamentalment, per la resurrecció. Aquest
és el pla de Déu, és Déu qui s’encarna, és Déu qui en la seva naturalesa humana
mort clavat en creu i és Déu qui ressuscita. Ens pot sorprendre aquesta
afirmació de Pere perquè Crist és Déu tanmateix, però en la resurrecció del
Senyor s’apunta la nostra pròpia resurrecció i també nosaltres, si en som
mereixedors, serem ressuscitats per Déu, com no podria ser d’altra manera.
Tenim l’enigma de la tomba buida, un fet que queda ben clar
en veure Maria Magdalena la pedra treta i després Pere, el deixeble estimat i
la mateixa Maria Magdalena que el cos ja no hi és a dins del sepulcre on
l’havien dipositat. És l’evidència física, el cos de Jesús ha desaparegut del
lloc on havia d’estar. A partir d’aquí tenim l’experiència de fe de cadascun
dels personatges. Maria Magdalena primer creu que ha estat robat, el seu procés
personal la porta a reconèixer al Senyor quan
aquest i sol quan aquest la crida pel seu nom; en el món jueu el nom i
saber el nom d’algú representa molt més que un simple coneixement, és signe de
relació directe. El deixeble estimat sols en veure la tomba buida creu, tot i
que encara no ha lligat caps amb l’Escriptura, és el primer en creure. Pere no
acaba de veure-ho clar, aquell qui l’havia negat, està desconcertat davant les
evidències. Tres camins personals de fe, experiències de fe que poden
representar la de cadascun dels lectors del relat.
«Heu ressuscitat juntament amb el Crist»
La resurrecció de Crist no és una resurrecció
individual, aquell qui no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu
i s’abaixà fins a fer-se obedient acceptant la mort i una mort de creu no es
guardà tampoc gelosament la seva igualtat amb Déu pel que fa a la seva
resurrecció sinó que ressuscità per tal que nosaltres també puguem ressuscitar.
Jesús confià a Maria Magdalena la seva missió personal,
tornar al Pare alhora que transmet la filiació a tots els seus, ara Déu és Pare
de tots. Una confessió l’anunci de la qual ha estat encomanada a una dona.
Maria Magdalena no sols té una experiència que comunicar als deixebles, haver
vist i reconegut al Senyor, sinó també un encàrrec clar, comunicar que ara tots
som fills de Déu.
«Jesús
havia de ressuscitar d’entre els morts.»
Després de l’experiència personal tenim l’experiència
comunitària, eclesial. La comunitat es trobarà reunida el primer dia de la
setmana, junts amb les portes tancades. És per l’Esperit Sant que la comunitat
rebrà les forces necessàries per acomplir la missió encomanada i rebrà el poder
suficient per perdonar els pecats. Certament Jesús havia de ressuscitar d’entre
els morts, sense la resurrecció la nostra fe seria una fe desesperançada, sense
la resurrecció la comunitat, l’Església, hauria romàs esporuguida en no rebre
la força de l’Esperit. Experiència personal i experiència comunitària dos marcs
per la fe, però és realment quan l’experiència de fe és comunitària quan es rep
l’Esperit Sant i es reben dons com el de poder perdonar els pecats.