Diumenge V de Quaresma / Cicle C
Diumenge 3
d’abril de 2022
Capella de
santa Caterina
Is 43,16-21,
Salm responsorial 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6, Fl 3,8-14 i Jo 8,1-11
«Soc just
gràcies a aquella justícia que prové d’haver cregut en Crist, aquella justícia
que Déu dona als qui creuen»; ens ha dit l’apòstol sant Pau. I ens podríem
preguntar quina és aquesta justícia que ve del Crist? Acabem d’escoltar-ne un
exemple, un cas del tot pràctic. Els mestres de la llei i els fariseus cercaven
de sorprendre a Jesús, cercaven de poder acusar-lo de desafecte a la llei de
Moisés i Jesús els desconcerta, de manera tranquil·la i callada, de manera
serena. No tant sols els desconcerta sinó que els posa en evidència. Perquè, qui
està lliure de pecat per poder tirar la primera pedra d’aquells homes tant
aparentment fidels a la llei? Cap d’ells. Qui de nosaltres està lliure de pecat
per poder tirar pedres a un altre? Cap de nosaltres, certament. A aquells
fariseus i mestres de la llei la pròpia consciència els va impedir de tirar cap
pedra i els va fer que s’anessin retirant l’un darrera l’altre començant pels
més vells. Segurament nosaltres hauríem hagut de fer el mateix. Però malgrat no
restar lliures de pecat molt sovint tirem pedres tals com l’insult, la
murmuració, l’odi, l’enveja, el menyspreu i tantes altres. Ho fem sense mirar
dins nostre i condemnem a la lleugera al proïsme.
A la fi allí vora el temple es queden sols l’adúltera i aquell qui és la misericòrdia, la pecadora i aquell qui no té pecat. Aquell principi del ull per ull, dent per dent, l’anomenada llei del talió, ha estat substituïda pel Crist per la llei de l’amor. Què s’entretenia dibuixant a terra amb el dit Jesús tot ajupit? Qui sap si escrivia allò que els havia dit feia poc: «Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?» (Lc 6,41). El relat de l’Evangeli d’avui és en certa manera dramàtic, ho és perquè la vida d’aquella dona estava en mans de pecadors com ella. Aquí veiem en quin sentit real Jesús era l’amic de publicans i de pecadors.
Dient-li a la dona: «Ves-te’n i no pequis més» (Jn 8, 11); aquell qui era igual en tot a nosaltres llevat del pecat, es mostra proper i misericordiós amb els pecadors amb la ferma voluntat però d’allunyar-nos del pecat, de convertir els nostres cors. No cerca tant sols de convertir a la dona adúltera, també cerca de convertir als seus acusadors; no aixeca la vista i els va dient “tu no la pots apedregar perquè has fet tal cosa” i a l’altre “tu tampoc perquè has fet això altre”, deixa que sigui la seva consciència qui els faci decidir i cap té la consciència neta de pecat. La seva idea de justícia es completament nova respecte del rigor amb què tractaven als pecadors els que els jutjaven sobre la base de la Llei antiga. Jesús obrava i jutjava amb l'esperit de l’amor a aquella dona que també havia estat creada per Déu a imatge i semblança seva i així ens jutja a cadascun de nosaltres i així vol que jutgem també nosaltres als germans.
Escriu sant Agustí: «No va dir no sigui apedregada, perquè no semblés que parlava contra la Llei. Tampoc va dir sigui apedregada, perquè havia vingut, no a perdre el que havia trobat, sinó a buscar el que s'havia perdut. Perquè, què respondrà? «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Aquesta és la veu de la justícia. Sigui castigada la pecadora, però no pels pecadors. Compleixi's la Llei, però no per mitjà dels mateixos que la infringeixen.» (In Ioannem, tract. 33 y de cons. Evang. 4, 10). Ens ho ha dit el profeta Isaïes «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n'adoneu?».
A partir de conèixer Jesucrist, a partir d’aquest valor davant del qual Pau considera desavantatjós qualsevol avantatge que pogués tenir, l’únic barem ha de ser l’amor, tant sols així podrem experimentar el poder de la seva resurrecció i configurar-nos a Ell per poder finalment ressuscitar amb Ell.
Estem a la recta final de la Quaresma, què més podem
desitjar que compartir amb el Crist la seva resurrecció. Això tant sols podrem
fer-ho reconeixent-nos pecadors i compartint el seu amor per tal de poder
compartir la seva misericòrdia.