Funeral Parròquia de sant Joan Baptista d'Artana

 

Funeral 

Parròquia de sant Joan Baptista

Artana 13 d’abril de 2022

Rm 6,3-9, Salm 22 i Lc 22,33,39-43

 

Pel baptisme som submergits en la mort, una mort en Crist, pel mateix baptisme som convidats a la resurrecció, participant de la resurrecció del Crist. La nostra germana ha compartit des del baptisme la fe en Jesucrist i ara quan el Pare l’ha cridat al seu costat li demanem al Senyor que comparteixi també la seva resurrecció.

Què porta la nostra germana les alfornostra germana ha viscut la fe, ha estat una dona d’una fe sòlida que l’ha acompanyada al llarg de la seva vida i que ha transmès als seus fills. Hi porta precisament també això, haver transmès aquesta fe als seus fills, perquè la nostra germana ha estat, com tantes altres mares i com tants altres pares, una evangelitzadora en la seva família i és aquest el gran llegat, la gran herència que els deixa; la seva fe viscuda per ella, en el seu matrimoni i amb la seva família. Hi porta també a l’alforja haver viscut aquesta fe amb alegria, estimant, compartint, com diuen els seus fills ella era una dona oberta, dolça i bona i alhora assenyada, coratjosa i valenta, a qui res feia por, perquè com ens ha dit el Salm el Senyor era el seu pastor i tenint-lo a Ell al seu costat de res havia de tenir por.

La seva era una fe viscuda, treballada envigorida i alimentada en la pregària senzilla i efectiva, com la del Rosari, feta tantes al llarg de la seva vida amb convicció i amb regularitat. I la fe l’ha sostingut perquè la seva vida ni ha estat en va ni ha estat sempre fàcil, pujar una família sempre és difícil i ho és molt més de difícil la vida quan l’edat va portant limitacions i s’hi afegeix amb el temps el dolor de perdre a l’espòs primer i el de perdre un fill, una experiència que la nostra germana va viure dos cops, la darrera fa pocs anys i que va afrontar amb serenor i amb coratge però sobretot amb fe. Talment amb aquella serenor amb que Maria, la Mare de Déu, estava als peus de la creu, amb aquell dolor seré amb que la Verge Maria va acollir a la seva falda el cos del seu fill mort i amb la mateixa fe amb que la Mare de Déu va esperar que s’acomplís el que Crist havia dit i que el sepulcre quedés buit i la mort vençuda.

La nostra germana no va de buit davant del Senyor, ha cregut en Ell, ha tramés aquesta fe en Ell i ha viscut tota la seva vida en la felicitat i en l’adversitat amb la mateixa fe i ara li demanem al Pare que l’aculli amb la seva immensa misericòrdia i tenint present tot el que de bo ha fet la nostra germana al llarg de la seva vida i perdonant-li aquelles faltes que inevitablement tots cometem, l’aculli en el seu Regne. Si morim amb Crist creiem que viurem també amb Crist i Crist és la resurrecció i la vida, Ell mateix ens ho va dir.

Ara avui i aquí demanem que la nostre germana pugui compartir la resurrecció del Senyor, tal com ha compartit la seva mort. Que el Senyor miri la seva bondat, la seva bonhomia amb els qui tractava, familiars amics i veïns i que quan l’examini en l’amor, com deia sant Joan de la Creu, recordi com va estimar. 

La nostra germana ha mort un Dimarts Sant, tot just a les portes del Tríduum Pasqual i això és també un signe d’aquest compartir la passió del Crist en la seva darrera malaltia, amb el dolor per la pèrdua d’un fill i amb tantes altres coses que ha sabut afrontar amb aquell coratge que tant sols pot donar fiar-se del Crist.

Estem a punt de viure el memorial de la passió, mort i resurrecció del Senyor i precisament ara que la nostra germana ha viscut la seva passió i la seva mort li demanem al Pare que l’aculli com va acollir aquell que compartia amb Ell la creu al calvari i que va rebre la promesa de ser aquell mateix dia amb Crist al paradís. Escrivia a finals del segle XIX Edmundo d’Amicis que hi ha dies que ens marquen la vida i un d’ells és el dia de la mort de la mare.

Però aquest ha de ser sobretot un dia per l’esperança, per la confiança; esperançats i confiats en el Senyor i alhora donant-li gràcies per la llarga vida de la nostra germana i per tot l’amor que ha donat i ha deixat. Demanem-li al Senyor que ella també hagi escoltat les paraules del Crist de la creu estant: «t’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís» i que aquest que fou el seu desig, el d’arribar al paradís, un desig que l’acompanyà al llarg de tota una vida de fe, s’hagi vist ara acomplert havent viscut la joia de la Pasqua després d’haver viscut allò que tota vida té de passió i de calvari però que viscuda amb fe i alegria és sempre esperança en la vida eterna que Crist ha guanyat per a nosaltres fent-se home, morint i vencent la mort.