Funeral
Parròquia de sant Joan Baptista
Artana
13 d’abril de 2022
Rm
6,3-9, Salm 22 i Lc 22,33,39-43
Pel baptisme som submergits en
la mort, una mort en Crist, pel mateix baptisme som convidats a la resurrecció,
participant de la resurrecció del Crist. La nostra germana ha compartit
des del baptisme la fe en Jesucrist i ara quan el Pare l’ha cridat al seu
costat li demanem al Senyor que comparteixi també la seva resurrecció.
Què porta la nostra germana les alfornostra germana ha viscut la fe, ha estat una dona d’una fe sòlida
que l’ha acompanyada al llarg de la seva vida i que ha transmès als seus fills.
Hi porta precisament també això, haver transmès aquesta fe als seus fills,
perquè la nostra germana ha estat, com tantes altres mares i com tants
altres pares, una evangelitzadora en la seva família i és aquest el gran
llegat, la gran herència que els deixa; la seva fe viscuda per ella, en el seu
matrimoni i amb la seva família. Hi porta també a l’alforja haver viscut
aquesta fe amb alegria, estimant, compartint, com diuen els seus fills ella era
una dona oberta, dolça i bona i alhora assenyada, coratjosa i valenta, a qui
res feia por, perquè com ens ha dit el Salm el Senyor era el seu pastor i
tenint-lo a Ell al seu costat de res havia de tenir por.
La seva era una fe viscuda, treballada
envigorida i alimentada en la pregària senzilla i efectiva, com la del Rosari,
feta tantes al llarg de la seva vida amb convicció i amb regularitat. I la fe
l’ha sostingut perquè la seva vida ni ha estat en va ni ha estat sempre fàcil,
pujar una família sempre és difícil i ho és molt més de difícil la vida quan l’edat
va portant limitacions i s’hi afegeix amb el temps el dolor de perdre a l’espòs
primer i el de perdre un fill, una experiència que la nostra germana va
viure dos cops, la darrera fa pocs anys i que va afrontar amb serenor i amb
coratge però sobretot amb fe. Talment amb aquella serenor amb que Maria, la
Mare de Déu, estava als peus de la creu, amb aquell dolor seré amb que la Verge
Maria va acollir a la seva falda el cos del seu fill mort i amb la mateixa fe
amb que la Mare de Déu va esperar que s’acomplís el que Crist havia dit i que el
sepulcre quedés buit i la mort vençuda.
La nostra germana no va
de buit davant del Senyor, ha cregut en Ell, ha tramés aquesta fe en Ell i ha
viscut tota la seva vida en la felicitat i en l’adversitat amb la mateixa fe i
ara li demanem al Pare que l’aculli amb la seva immensa misericòrdia i tenint present
tot el que de bo ha fet la nostra germana al llarg de la seva vida i perdonant-li
aquelles faltes que inevitablement tots cometem, l’aculli en el seu Regne. Si
morim amb Crist creiem que viurem també amb Crist i Crist és la resurrecció i
la vida, Ell mateix ens ho va dir.
Ara avui i aquí demanem que la nostre germana pugui compartir la resurrecció del Senyor, tal com ha compartit la seva mort. Que el Senyor miri la seva bondat, la seva bonhomia amb els qui tractava, familiars amics i veïns i que quan l’examini en l’amor, com deia sant Joan de la Creu, recordi com va estimar.
La nostra germana ha mort un Dimarts
Sant, tot just a les portes del Tríduum Pasqual i això és també un signe
d’aquest compartir la passió del Crist en la seva darrera malaltia, amb el
dolor per la pèrdua d’un fill i amb tantes altres coses que ha sabut afrontar
amb aquell coratge que tant sols pot donar fiar-se del Crist.
Estem a punt de viure el
memorial de la passió, mort i resurrecció del Senyor i precisament ara que la
nostra germana ha viscut la seva passió i la seva mort li demanem al Pare que l’aculli
com va acollir aquell que compartia amb Ell la creu al calvari i que va rebre
la promesa de ser aquell mateix dia amb Crist al paradís. Escrivia a finals del
segle XIX Edmundo d’Amicis que hi ha dies que ens marquen la vida i un d’ells
és el dia de la mort de la mare.
Però aquest ha de ser sobretot
un dia per l’esperança, per la confiança; esperançats i confiats en el Senyor i
alhora donant-li gràcies per la llarga vida de la nostra germana i per
tot l’amor que ha donat i ha deixat. Demanem-li al Senyor que ella també hagi
escoltat les paraules del Crist de la creu estant: «t’ho dic amb tota veritat:
Avui seràs amb mi al paradís» i que aquest que fou el seu desig, el d’arribar
al paradís, un desig que l’acompanyà al llarg de tota una vida de fe, s’hagi
vist ara acomplert havent viscut la joia de la Pasqua després d’haver viscut
allò que tota vida té de passió i de calvari però que viscuda amb fe i alegria és
sempre esperança en la vida eterna que Crist ha guanyat per a nosaltres fent-se
home, morint i vencent la mort.