Dimecres de Cendra
14 de febrer de 2024
Jl 2,12-18; Salm 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17; 2C 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18
Ara és l’hora favorable, ens ha dit l’Apòstol. La Quaresma
és un temps favorable per a la conversió, un temps privilegiat, un temps per a
viure intensament el camí cap a la Pasqua, la que celebrem anualment i la
nostra mateixa Pasqua. Pot ser un camí a vegades costós, segur que no és mai sempre
planer; però el que no costa res, res no val, no ho valorem, tant sols allò que
requereix esforç es viu, un cop assolit, amb més joia.
La conversió, la conversió amb tot el cor, l’esquinçament
dels cors i no dels vestits, no és un camí fàcil i ens cal recórrer-lo poc a
poc, fixant-nos ben bé en on posem els peus i no hi ha millor bagatge per
aquest pelegrinatge cap a la Pasqua que fer el bé, pregar i dejunar. No pas fent-ho
amb un posat trist, desfigurant-nos la cara perquè tothom se n’adoni del que
estem fent, sinó posant-hi bona cara perquè tant sols aquell qui veu en el
secret ho conegui.
Escriu el Papa Francesc en el seu missatge per a la Quaresma
d’aquest any: «És temps d’actuar, i per Quaresma actuar és
també aturar-se. Aturar-se en pregària, per a acollir la Paraula de
Déu». (Papa Francesc, Missatge per a la Quaresma 2024). És aquest aturar-se un
aturar-se actiu, aturar-nos a revisar la nostra vida, a valorar els nostres
mancaments, les nostres faltes, allí on caiem un cop i un altre i on si ens hi
esforcéssim, si ens confiéssim a l’acció de la gràcia de Déu, tal volta podríem
sortir-nos-en i avançar en el nostre camí de conversió personal.
Escriu el Papa Francesc que cal que «Acollim la Quaresma com
el temps fort en el qual la seva Paraula s’adreça de nou a nosaltres.». (Papa
Francesc, Missatge per a la Quaresma 2024). Escoltar aquesta Paraula que el
Senyor ens adreça, rumiar-la, fer-nos-la nostra, que ens toqui el cor és una molt
bona pràctica quaresmal. Sovint estem més pendent de la nostra imatge exterior,
de la façana, de fer posat de tal o qual cosa, que de ser sincers i coherents
amb el nostre cor.
La nostra societat és una societat de la imatge, de la
immediatesa, on tot passa de pressa i poques coses perduren; al Senyor no li
impressionen les imatges, els posats tristos, les cares desfigurades, les
pregàries pal plantats a les cantonades, no li impressionen les almoines fetes
a tocs de trompeta; el Senyor ho veu tot i valora el que hi ha de real, de
sincer, de veritable en els nostres cors li agrada que tanquem les portes amb
pany i clau, que defugim els observadors entusiastes, que la nostra esquerra no
sàpiga que fa la dreta, Ell que veu tot el que és secret sap recompensar la
sinceritat, la netedat de cor. La Paraula de Déu ens empeny vers aquesta
sinceritat, vers aquesta coherència, perquè la Paraula transforma la vida,
transforma les nostres vides i ens fa avançar més i més en el camí de la fe tot
practicant la caritat sincera i neta de tota ambició.
Escriu el Papa Francesc que «La fe i la caritat porten de la
mà l’esperança.». (Papa Francesc, Missatge per a la Quaresma 2024). I és que
aquest camí nostre de conversió quaresmal no és un sense sentit, no és quelcom
per aparentar, és quelcom per viure-ho amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb
totes les forces. Per això si el recorrem adequadament, si mirem de fer-lo tal
com cal, ens obre a l’esperança.
La Quaresma és camí cap a la Pasqua i la nostra mateixa vida
és també camí vers la Pasqua; perquè Déu va enviar al seu Fill únic, el va fer
home, va fer-lo tant igual a nosaltres que patí i morí; però no per aturar-se
aquí, sinó per anar molt més enllà del que mai Déu havia anat des de que la
humanitat caigué en la mortalitat. Crist visqué, patí i morí per tal de
ressuscitar i guanyar també per a nosaltres la vida eterna, aquella que si el
nostre cor s’esquinça i es converteix podrem compartir amb Ell que ens ha fet
fills de Déu juntament amb Ell i així tenir a Déu per Pare. Déu és compassiu i benigne,
estima tant que Ell mateix és l’amor i a les seves creatures ens convida a apropar-nos-hi a recuperar la
seva imatge aquella que ha posat en cadascun de nosaltres i que fent camí de
conversió hem d’anar desbrossant. Per això ara és també l’hora de la salvació,
si esdevenim col·laboradors de Déu, com ens ha dit l’Apòstol, serem salvats.
Sols Déu salva i allibera si ens convertim i creiem en l’Evangeli.