Presentació del Senyor
2 de febrer de 2024
Ml 3,1-4; Salm 23,7.8.9.10; He 2,14-18; Lc 2,22-40
Simeó, un home just i pietós, Anna una dona
dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions; vet aquí els
escollits per a rebre la revelació. En les seves velleses seguien esperant, no
havien perdut mai l’esperança de poder veure el Messies i allò que l’Esperit
Sant havia promès a Simeó a la fi s’acomplí. Una família observant amb els
preceptes que manaven la llei de Moisés pujà al temple per realitzar la
cerimònia de purificació de Maria i presentar a l’infant primogènit al Senyor
tot oferint-li un parell de tórtores o dos colomins; era una de tantes famílies
que al llarg de l’any acomplien amb allò prescrit.
Calia que Jesús es fes en tot semblant als germans,
ens ha dit la Carta als Hebreus, i com
tot jueu observant Ell i llur família acomplien el ritual de Moisés. Però
aquella família no era una família qualsevol, malgrat les aparences; aquell
infant no era un infant qualsevol, malgrat que res el distingia dels altres.
Maria i Josep formaven una família, però sagrada, destinada per Déu a acollir
en el seu sí al Salvador del món; Jesús era un infant primogènit, però concebut
en el ventre de Maria per obra de l’Esperit Sant i és alhora el Fill primogènit
i únic de Déu.
Déu escriu en la simplicitat de la història humana
el relat de la nostra salvació, ho fa de manera planera, senzilla, quasi
anònima, perquè no ha arribat pas encara l’hora de la revelació i aquesta queda
limitada de moment a uns pocs escollits: Maria, Josep, uns pastors que vigilaven
el ramat en la nit, uns mags vinguts de llunyanes terres i ara Simeó i Anna.
Uns vetllaven en la nit al ras, uns altres escrutaven els signes dels astres,
avui Simeó i Anna pregaven i vetllaven sense perdre en cap moment l’esperança
de que abans de morir veurien al Salvador. I la seva esperança fou
recompensada, Simeó prengué la salvació en braços i Anna en parlava a tots els
qui esperaven el temps en que Jerusalem seria redimida.
El camí està preparat, al temple hi ha entrat molt
més que l’àngel de l’aliança, hi ha entrat el mateix Messies, el rei de la
gloria pel qui el salmista demana d’engrandir les portalades eternes. Com diu la
Carta als Hebreus Jesús s’ha emparentat amb nosaltres per tal de fer-nos
lliures, perquè puguem perdre el temor a la mort. Ell destituirà la mort, cert;
però per destituir-la cal que passi la prova del sofriment humà, sols morint
pot confortar-nos a nosaltres que som provats per totes les limitacions que
comporta la condició humana.
L’obra de la salvació no és amiga de grans
manifestacions, sols de les justes i necessàries; l’obra de la salvació no
cerca grans anuncis, sols els que calen; l’obra de la salvació es revela a qui
Déu vol i quan vol i no és amiga per fer-ho de triar als poderosos, ans al
contrari, cerca als humils de cor, però rics en esperança. Des de bon
començament Crist s'amaga als pretesos savis i prudents, però es revela als
humils.
Aquest sacrifici ritual d’avui al temple no és
altra cosa que l’anunci del gran sacrifici que Déu oferirà en bé de tots
nosaltres; com Abraham oferí Isaac a la muntanya, el Pare oferirà al seu Fill a
la creu. Escriu sant Bernat: «Avui en efecte, es va oferir no perquè li calgués
fer-ho, ni perquè fos subjecte de la Llei, sinó perquè ell mateix ho va voler.
I sobre la creu el mateix, s'oferirà no perquè mereixés la mort, ni perquè els
seus enemics tinguessin poder sobre ell, sinó perquè ell mateix ho va voler.» (Sermó
II per a la Presentació del Senyor).
La història de la salvació no és planera, mostra
d’això és que una espasa de dolor traspassarà l’ànima de Maria; perquè la llum
que es revela a les nacions és una senyera combatuda, motiu de que alguns
s’alcin mentre d’altres cauen.
Ens ho diu el mateix Jesús: «Us penseu que
he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi
divisió.» (Lc 12,51). L’eterna lluita entre el bé i el mal farà que el mal
s’oposi amb totes les seves forces al pla de salvació de Déu. Però Crist ens
sortirà vencedor.
Ell és el gran sacerdot, compassiu i acreditat davant de Déu
per expiar els pecats del poble. Ell és el salvador de tots els pobles, de tots
els homes, de tots nosaltres.
El Salvador és aquest noi que anava creixent, fent-se fort,
entenimentat i al que Déu havia donat el seu favor.
Ell és la bondat i l’únic camí que porta a la salvació.