Dissabte
setmana XVIII durant l’any / II
Memòria
de Santa Maria en dissabte
50
anys de les convivències de la Fràter de Girona
Sant
Feliu de Pallerols
Dissabte
8 d’agost de 2026
Rm
8,28-30; Salm Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50.51-53.54-55 i Lc 11,27-28
Déu
ens estima, ens coneix ja des d’abans que existim i ens ha destinat a ser
imatge seva. A vegades ens costa veure’ns, saber-nos estimats per Déu,
no acabem de reconèixer el seu amor i moltes altres vegades imaginem el seu
amor d’una altra manera; sabem que ens estima però no acabem de sentir-nos
estimats de la manera que voldríem. Déu no ens estima en la mesura que
nosaltres l’estimem, ens estima tal com som i tot i que Ell en estima fins a
l’extrem, sap que nosaltres no podrem mai igualar el seu amor, però som
convidats a intentar-ho, un cop i un altre, sense defallir, sense deixar-ho per
impossible.
Com podem estimar a Déu si no el veiem? Ell mateix ens ho ha posat fàcil, al menys sembla que sigui fàcil. Si estimem als altres, de fet estem estimant a Déu i això ens ho va deixar clar quan va resumir tots els manaments de la Llei de Déu en dos: Estimar a Déu i estimar al proïsme. És això el que va viure Maria, ella és sortosa no tant sols per haver portat al món i haver criat a Jesús, sinó que ho és sobretot perquè ha estat la primera deixeble, la més avantatjada, la primera a escoltar i guardar la paraula de Déu, la que més va estimar al seu Fill i Senyor nostre.
Ella ens és model de fraternitat, ella ens convida a estimar i sabem que ho va fer en els bons i en els mals moments, que de tot hi va haver en la seva vida. Maria és la mateixa quan viu amb joia, si bé que amb modèstia, el naixement del seu fill, que quan viu la seva pèrdua al temple. Maria és la mateixa quan a Canà de Galilea fa feliços aquells nuvis poc previsors, que quan als peus de la creu una espasa li traspassa el cor de dolor. El seu amor és sempre el mateix. Maria ens ensenya així que cal estimar sempre en els bons i en els mals moments, posant l’accent en aquests darrers que és quan l’amor fa més falta. La vida està feta de moments dolços i de moments amargs, tota vida certament. Però l’amor que Déu ens convida a viure, a practicar-lo ha de servir per acostar-nos els uns als altres i estimant-nos tots aprenem quelcom. Ho fem des d’un sentiment que ens ve directament de Crist i aquest és el de la fraternitat. Crist patint, sí, però sobretot guanyant al sofriment i fins i tot vencent la mateixa mort, ens ha fet germans els uns dels altres, germans seus i tots plegats fills de Déu. Crist fent-nos germans seus ens uneix a tots en una mateixa comunitat, sense distincions, en el seu cor no hi ha uns i altres, sinó que tots som nosaltres, el que compta per a Ell són els cors, la capacitat d’estimar-nos els uns dels altres.
Per això va venir, per això Maria el va engendrar en les seves entranyes i el va acompanyar al llarg de la vida, fins a la mort i encara més enllà, fins a la seva resurrecció. És aquest sentiment de fraternitat el que es viu a la Fràter. Aquí es viu aquesta fraternitat amb senzillesa, amb humilitat, sense ostentació, aprenent que és estimar des de la igualtat, perquè en aquesta matèria de l’amor tots tenim sempre quelcom a aprendre.
Tenim
un exemple de Maria, ella ens és model, aquella dona discreta, sempre fidel,
sempre al costat de Jesús, sempre disposada a deixar-ho tot per ajudar a
l’altre. Ella, a la que venerem de manera especial cada dissabte, com una
avantsala del diumenge, el dia en que recordem la resurrecció del Senyor, ens
és font d’inspiració, consol i ajuda.
Encomanem al Senyor, per la intercessió de Maria, la seva mare, la vostra tasca, tot demanant-li que us doni aquella fortalesa en l’amor i aquella perseverança en el servei amb que Maria va viure el seu ministeri d’amor.