Naixement de la Benaurada Verge Maria
Santuari de la Mare del Déu del Tura a Olot
Dimarts 8 de setembre de 2026
Mi 5,1-4a, Salm 12,6ab.6cd.,
Rm 8,28-30 i Mt 1,1-25
La història de la salvació es va entreteixint amb diversos elements que a
primer cop d’ull no revesteixen cap singularitat. És com si Déu volgués anar
completant el seu pla d’amor cap a nosaltres de manera discreta, sense fer
soroll, sense alertar-nos. Una petita ciutat, Betlem Efrata, que és tant petita
que no mereix ni figurar entre les famílies de Judà, d’orígens llunyans i abandonada
fins que arribi el seu temps.
Un home, Josep, descendent de David certament, però incorporat a l’anonimat del petit poble de Natzaret. Un home bo que es veu sorprès quan la seva promesa li comunica que espera un fill i ni tant sols han viscut junts. Josep prefereix d’antuvi defugir aquella incòmode situació i desfer l’acord matrimonial, en secret per mirar de no perjudicar a Maria. Es vol fer enrere del seu propòsit rebutjar-la com esposa.
Aparentment no hi ha res d’especial, una història humana com tantes altres, que apunta a passar sense pena ni gloria, sense ser candidata a inscriure’s als annals de la història. Però darrera d’aquesta història aparentment tant simple, hi ha Déu. Ell ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, ell crida a qui creu que ha de cridar per decisió seva. Ell ho coneix tot abans de que existeixi als nostres ulls, Ell destina a qui vol i quan vol a col·laborar en el seu pla i Ell els crida a ser justos i els glorifica. Així ho va fer amb Maria, així ho va fer amb Josep i així ho va fer amb Betlem.
Déu escull els protagonistes de la història de la salvació i els seus escenaris i no acostuma a fer-ho cridant als qui potser d’antuvi semblaria que haurien de ser els cridats, sinó que crida als senzills i als humils de cor dels qui coneix la seva bondat i la seva fidelitat. Maria acceptant la voluntat de Déu, concebent en les seves entranyes aquell fill i portant-lo al món s’incorporà al pla de Déu. Josep acollint allò que ens somnis li comunicava Déu per mitjà d’un àngel esdevingué part del pla de salvació. I Betlem veu com d’ella surt el que hi ha de regir Israel i en la seva petitesa esdevé el lloc on el Salvador neix al món.
També aquí Maria es va presentar entre vosaltres de manera singular i discreta. Aquell bou que al segle XV anava cada dia a gratar dia rere dia un solc al costat del Mas Caritat, no anunciava grans prodigis. No fou fins que l'amo del bou, estranyat d’aquell comportament, va cavar un forat en el lloc on gratava i en aquell solc hi aparegué la imatge de Maria, de la Mare de Déu que es mostrà el prodigi. Déu estima la senzillesa i vol que nosaltres des de la senzillesa, des de la quotidianitat siguem també capaços de fer grans coses, de ser portadors de la bona nova de l’Evangeli, de ser participants actius en el seu pla de salvació.
Com ens deia el papa Lleó XIV, Maria ens convida «a acollir – la seva invitació -: «Feu el que Ell us digui» (Jn 2,5). Aquestes paraules pronunciades a Caná de Galilea contenen un veritable programa de vida cristiana, perquè María ens condueix cap a Crist i ens ensenya a escoltar la seva veu, obeir la seva paraula i permetre que Ell ens transformi. La voluntat de Jesús és clara: «Això us mano: que us estimeu els uns als altres» (Jn 15,17). Es tracta d'un amor que té en Ell mateix la seva mesura i la seva font: «Com jo us he estimat» (Jn 15,12). Per això, quan María ens diu: «Feu el que Ell us digui», ens convida a aconseguir un cor reconciliat amb els criteris de l'Evangeli.» (Montserrat 10 de juny de 2026).
I Maria ens hi convida des de la senzillesa, des de la seva humilitat, sabent-se una com nosaltres, cridada per Déu sí, però ella no ho va buscar pas, fou Déu qui la va cridar. Déu escollí a Maria, una noia senzilla, del poble, una noia aparentment com qualsevol altre, però que Déu coneixia abans que existís i des de llavors la va destinar a ser mare del seu fill.
Déu escollí a Josep per fer de pare al seu fill, aquell home bo i prudent a qui parlava en somnis. Déu escollí Betlem petita per figurar entre les famílies de Judà, però el lloc escollit pel néixer el Salvador. Com Déu va escollir aquell bou per indicar que Maria volia fer estada entre vosaltres.
Déu també ens crida avui a nosaltres, imperfectes com som, a ser actors en el pla de salvació i per ser-ho no hi ha altre camí que fer el que Ell ens digui i el que ens diu és que ens estimem els uns als altres perquè on hi ha amor, no hi ha maldat; on hi ha amor, allí hi ha Déu.
I tenim un bon exemple en Maria, en ella tenim el millor exemple. Conformada a la voluntat de Déu a Natzaret quan rebé l’anunci de l’àngel. Disposada sempre a ajudar com quan embarassada pujà muntanya a munt per donar un cop de mà a la seva cosina Elisabet. Resignada a tenir al seu fill en una establia quan no hi havia cap altre aixopluc per a ella. Valerosa en emprendre el camí de l’exili cap a Egipte per fugir de la persecució d’Herodes. Neguitosa en perdre al seu fill al temple. Cooperadora amb uns nuvis poc previsors a Canà de Galilea. Adolorida als peus de la creu veient al seu fill morir. Acollidora en rebre al deixeble estimat com a fill i amb ell a tots nosaltres. I a la fi membre privilegiada de la comunitat apostòlica testimoni de la resurrecció.
En tota circumstància Maria ens és model de disponibilitat i d’acollida, dos valors que avui ens cal practicar més que mai per tal de ser també nosaltres vertaders testimonis de Crist enmig del món.