Naixement de la Benaurada Verge Maria
Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de
Canet de Mar
Dimarts 8 de setembre de 2026
Mi 5,1-4a, Salm 12,6ab.6cd.,
Rm 8,28-30 i Mt 1,1-25
Amb el títol de
mare de misericòrdia anomenem a la Mare de Déu i amb aquest títol la venerem en
aquest santuari. La Mare de Déu va experimentar al llarg de la seva vida
aquesta misericòrdia.
Ella no havia
volgut, ni tant sols havia somiat mai com seria finalment la seva vida. Però en
els plans de Déu, des dels temps eterns, Maria estava destinada a concebre en
el seu ventre al Fill de Déu, a criar-lo, a educar-lo, a escoltar-lo, a
acompanyar-lo en el camí de la creu i a restar fidel fins el darrer alè del
seu fill i encara, més enllà, a compartir la vida de la primera comunitat
cristiana, la comunitat apostòlica, al recer de l’experiència de la
resurrecció.
Déu ho disposa
tot en bé dels qui l’estimen, ens diu sant Pau, i així ho disposà amb Maria, en
bé seu i en bé nostre. La seva vida hauria pogut ser ben diversa, més
tranquil·la i assossegada vivint a Natzaret amb aquell home bo, descendent de
la casa de David.
Però Déu tenia
per a ella uns altres plans i gràcies a la seva acceptació la història de la
salvació va arribar al seu moment clau amb la concepció i naixement del Fill de
Déu. En aquesta història no hi domina la grandesa, ans al contrari. L’escenari
del naixement de Jesús serà una petita vila, Betlem Efrata, tant petita que ni
era digne de figurar entre les famílies de Judà, tot i haver estat el lloc on
David, el gran rei, va néixer i créixer.
La mare era una
noia de poble, discreta i humil que de sobte veié com la seva vida canviava i
de quina manera. Actor secundari però imprescindible l’home bo, Josep, que
dubte i sols accepta el seu paper quan un somni el desvetlla i el porta a
acceptar a Maria com a esposa quan ja tenia previst rebutjar-la, tot i que
volia fer-ho discretament.
Poques i senzilles peces que van encaixant per tal de que els plans de
Déu s’acompleixin. Però malgrat la seva discreció Maria no és pas una actriu de
segon nivell, el seu paper és ben principal. Conformada a la voluntat de Déu a
Natzaret quan rebé l’anunci de l’àngel. Disposada sempre a ajudar com quan
embarassada pujà muntanya a munt per donar un cop de mà a la seva cosina
Elisabet.
Resignada a tenir al seu fill en una establia quan no hi havia cap altre aixopluc per a ella. Valerosa en emprendre el camí de l’exili cap a Egipte per fugir de la persecució d’Herodes. Neguitosa en perdre al seu fill al temple. Cooperadora amb uns nuvis poc previsors a Canà de Galilea. Adolorida als peus de la creu veient al seu fill morir. Acollidora en rebre al deixeble estimat com a fill seu i amb ell a tots nosaltres.
I a fi membre privilegiada de la comunitat apostòlica testimoni de la resurrecció.
Maria va fent camí amb senzillesa i sempre fa el que ha de fer. Per això ens és model. Com escrivia sant Bernat de Claravall: «Amb tot l'íntim, doncs, de la nostra ànima, amb tots els afectes del nostre cor i amb tots els sentiments i desitjos de la nostra voluntat, venerem a María, perquè aquesta és la voluntat d'aquell Senyor que va voler que tot ho rebéssim per María. Aquesta és la seva voluntat, però per a bé nostre. Ja que, mirant en tot i per tot al bé dels miserables, consola el nostre temor, suscita la nostra fe, enforteix la nostra esperança, dissipa la nostra desconfiança i anima la nostra pusil·lanimitat.» (Sermó en la nativitat de la Benaurada Verge Maria).
En tota circumstància Maria ens és model de disponibilitat i d’acollida, dos valors que avui ens cal practicar per tal de ser també nosaltres vertaders testimonis de Crist enmig del món.
Que Maria, mare de misericòrdia, ens ajudi en el nostre camí de fe i ens faci vertaders deixebles de Crist, ja que ella fou la primera dels deixebles, la primera en escoltar la paraula del Senyor, la primera en seguir-lo, la primera en obeir-lo. Sempre confiada fins i tot quan no acaba de comprendre, i sempre segura de que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen i ella era i és una enamorada de Déu.
El papa Lleó XIV a Montserrat ens recordava les paraules de Maria: «Feu el que Ell us digui», i Jesús ens convida a aconseguir un cor reconciliat amb l'Evangeli, com ho fou el cor de Maria.