Mare
de Déu del Pilar
Festa
Hospitalitat
de la Mare de Déu de Lourdes
Parròquia
de Santa Susagna del Mercadal a Girona
Dilluns
12 d’octubre de 2026
1Cr 15,3-4.15-16;16,1-2; Salm
26,1.3.4.5; Hc 1,12-14 i Lc 11,27-28
Maria és l’arca de la nova aliança, aquella que va portar en les seves entranyes al Fill de Déu i és sortosa per això. Però Maria és encara mes sortosa per haver cregut, per haver escoltat la Paraula de Déu i haver-la guardat. La grandesa de Maria no és tant sols haver concebut un fill per obra de l’Esperit Sant, sinó sobretot haver-se convertit en la primera deixeble de Crist i haver compartir pregària i vida amb la comunitat apostòlica.
María és, per a tot cristià, la primera que ha cregut, i precisament amb aquesta fe seva d'esposa i de mare vol actuar sobre tots els que s’acosten a ella com a fills. I ho fa amb un afecte ple de signes de proximitat que ens ajuden a créixer en la vida espiritual, ensenyant-nos a deixar que la gràcia de Crist actuï més i més en nosaltres. En aquesta relació d'afecte i confiança, ella, que és la plena de gràcia, ens ensenya a cada cristià a rebre la gràcia, a conservar la gràcia rebuda i a meditar l'obra que Déu està fent en les nostres vides.
Aquella dona que cridava entre la gent tenia raó. Qui va acceptar la voluntat de Déu rebent en el seu ventre al Fill de Déu, aquella que per això anomenem Mare de Déu és sortosa per ser-ho. Però ho és encara més per haver escoltat i guardat la Paraula de Déu. Aquesta duplicitat de mare i deixeble és el que ens apropa la figura de Maria com a mitjà privilegiat per acostar-nos a Déu. Ella sap molt bé que és confiar en Déu, sap molt bé que és seguir la seva voluntat i sap millor encara com i quan és la millor manera per acostar-se al seu Fill i presentar-li les nostres súpliques i llavors és quan Maria ens diu a nosaltres com a Canà de Galilea «Feu el que Ell us digui.»
Maria la tenim sempre al costat, sota múltiples advocacions. És venerada en molts santuaris, ermites o capelles. Sempre en tenim un a la vora, un lloc on acudir-hi per presentar-li els nostres neguits, les nostres angoixes, per demanar-li consell i ajuda i també per donar-li gràcies. Un lloc on ella sempre ens espera amb el cor obert per rebre’ns i escoltar-nos. La presència de les diverses advocacions, de les imatges i dels santuaris marians manifesten aquesta maternitat real de María que es fa pròxima a la vida dels seus fills, propera a tots nosaltres.
No és aquest un va consol que ens construïm a mena de fantasia. Això és una realitat que es viu arreu però molt especialment es viu a la basílica del Pilar amb força i es viu a Lourdes encara amb més intensitat. Al Poble de Déu li agrada peregrinar als diferents santuaris marians, on troba consol i fortalesa per a tirar endavant, com qui, enmig del cansament i el dolor, rep la carícia de la seva Mare.
A Lourdes deia fa tant sols uns dies el papa Lleó XIV: «no us n’anireu de Lourdes tal com hi vau arribar: marxareu com a missioners de l'esperança. Aquest és el miracle d'aquest lloc: suscitar l'alegria de l'esperança enmig de la prova i el dolor. La Mare de Déu sana les nostres mirades i transfigura els nostres cors, donant-los-hi pau.»
Encomanem-nos-hi
amb amor filial a aquesta mare i deixeble de Crist a qui acudim i de qui rebem
consol en tot moment, especialment quan la desesperació truca a la nostra
porta, que és quan hem de tenir més present que de la misericòrdia de Déu no
n’hem de desesperar mai. I en Maria en tenim un clar exemple perquè ella va
confiar sempre en Déu i és per això mare de l’esperança.