Divendres
de la setmana XXXI durant l'any / II
Fraternitat
de Santa Clara a Vilobí
Divendres
6 de novembre de 2026
Fl
3,17-4,1; Salm 121,1-2.3.4-5 i Lc 16,1-8
Sant Pau ens parla avui de viure segons l’estil de Crist, de no apreciar els valors terrenals, de fixar la nostra mirada en aquesta ciutadania que tenim al cel. Sant Pau no es volia gloriar d’altre cosa que de la creu de Jesucrist. Així visqué sant Francesc, el vostre pare, la seva vocació. Francesc renunciant a tot allò que tenia i que podia tenir en el futur, que era molt, va voler renunciar a tot per tenir tant sols a Crist i tenint a Crist ja ho tenia tot. En aquest any jubilar de sant Francesc les seves paraules i la seva vida ressonen en els nostres cors. Ell se’ns presenta com una contradicció en rebutjar allò que dona un benestar aparent i escollir allò que porta cap a la gloria. La figura de sant Francesc d’Assís se’ns fa avui més clarivident que mai, perquè ell va tornar a allò essencial i fundacional: Crist i l’Església. Ho va fer posant l’accent en la crida, un element clau en la vostra vida. No es tracta tant sols de compartir béns, es tracta de servir a Crist i de servir a l’Església des de la crida que ens fa per a viure la nostra vocació en una determinada comunitat.
Ens hem de sentir afortunats de tenir aquest do de la crida, sentir-nos sempre contents per haver estat cridats a seguir al Senyor, no pas gloriar-nos-en com si l’haguéssim aconseguit nosaltres, és Déu qui crida, és Déu qui acull, és Déu qui dona. I el marc on viure aquesta fe que és do i és gràcia és l’Església i la comunitat.
Una Església que Francesc d’Assis va trobar en ruïnes quan rebé l’encàrrec de reparar-la i consolidar-la. A Déu li plagué cridar a Francesc al seu costat, li plagué que partint del no res, amb uns pocs germans comencés una obra que estava fora de les seves possibilitats i que tant sols va ser possible amb l’ajut del Senyor, amb la força de l’Esperit.
Francesc fou un revulsiu per a l’Església de la seva època, la seva tasca no estigué pas exempta de dificultats, tingué molts entrebancs, moltes i poderoses oposicions, però l’obra de Déu si realment ve de Déu venç tota dificultat. De sant Francesc d’Assis s'ha dit que representa un alter Christus, que era veritablement una icona viva de Crist; per això va ser també ser denominat "el germà de Jesús". L’ideal de Francesc era ser com Jesús; contemplant el Crist de l'Evangeli, estimant-lo intensament, imitant les seves virtuts; per això va voler donar un valor fonamental a la pobresa interior i exterior, ensenyant-la també als seus fills i filles espirituals. (Cf. Benet XVI 27 de gener de 2010).
Ser com Jesús hauria de ser l’ideal de tot cristià, el nostre ideal com a consagrats a Crist, germans de Crist, germans entre germans. Francesc començà el seu camí de conversió partint de la creu, observant la mirada de Jesús clavat en creu i deixant-se mirar per ell, comunicant-se amb Crist sense paraules, emprant tant sols l’amor i la mirada. Deixar-se mirar per Jesús crucificat és posar de nou els fonaments de la nostra fe per arribar a ser una nova criatura en Crist. Francesc fent així experiència de l’amor de Crist, se sentí estimat per Crist.
Avui és de nou un dia important per la vostra comunitat. El viviu en aquest any jubilar franciscà. Avui esteu cridades a elegir la vostra abadessa, una germana, una administradora hàbil com el que hem escoltat en l’Evangeli, però deslligada de riqueses i honors. Una germana cridada a servir-vos i a vetllar per la comunitat. Una germana dotada d’esperit de fe i de contemplació, de sentit eclesial i de vertadera caritat vers totes les germanes. Una germana que respongui a allò que demanava santa Clara en el seu testament: exemple i mirall per a les altres, esforçada per presidir a les altres amb les virtuts i amb la seva santa vida més que pel càrrec, discreta i com una bona mare per les seves filles. Que Déu us il·lumini avui en la vostra elecció i que ens ajudi a tots a respondre a la seva crida amb humilitat, sinceritat i senzillesa de cor.