Diumenge XXVI Durant l’any
Homilia predicada a la Comunitat Vedruna
de l’Espluga el dissabte 26 de setembre de 2015.
Nm 11,25-29; Sal 18; Jm 5,1-6; Mc 9,38-43,45,47-48
Crist salva a tots els homes de bona voluntat encara que alguns,
molts, o tots ells no el reconeguin o el confessin. El desig salvador de Déu és
universal; abasta també a aquells que sols reconeixen al creador, tampoc no és
lluny dels qui en mig d’ombres cerquen el Déu desconegut per a ells; perquè Déu
dóna a tots la vida i com a salvador universal vol que tots els homes se salvin[1]. Aquestes afirmacions del
Concili Vaticà II ens poden semblar ben allunyades de la postura de Joan i dels
dotze en el relat evangèlic d’avui. Sembla que als deixebles els sap greu que
uns altres, que no són del seus, facin el bé. Preferirien potser que no fessin
el bé abans que perdre ells el monopoli del nom de Jesús. Una postura que també
ens pot recordar a alguna altra en els nostres dies i en la nostra mateixa
Església. És que els deixebles, com nosaltres, estant fent camí, encara no han
arribat a entendre que vol Jesús d’ells, quin és l’abast real de seguir a Crist
en la vida diària. Davant d’això Jesús és prou clar «qui no està contra
nosaltres, està amb nosaltres». Però adverteix que els qui el coneixen, els qui
estan amb Ell, els qui són dels seus, han de ser coherents i no ser dels qui
fan caure, ja que aquell qui faci caure a algú altre més li valdria ser llançat
al mar amb una mola de molí al coll. Seguir a Crist, ser dels seus, no vol dir
sols rebre el baptisme sinó que obliga a ser conseqüents amb la fe de Crist i
la pertinença a l’Església; no essent motiu d’escàndol sinó testimonis del seu
amor enmig del món, no a part del món.
La nostra l’enveja impedint que altres facin coses que ens
agradaria haver fet a nosaltres, de fet vol monopolitzar l’Esperit però aquest,
com ens ho ha dit la primera lectura, bufa allà on vol. Com Moisès el Concili
afirma que tant de bo tot el poble del Senyor, tota la humanitat, fos profeta i
rebés l’Esperit Sant i si així fos nosaltres no som qui per impedir-ho. Déu actua d’una manera invisible en el cor de
tots els homes de bona voluntat, ja que Crist va morir i ressuscitar per a tots
i per mitjà de la seva redempció l’Esperit ofereix a tothom la
possibilitat d’associar-se al misteri
pasqual de la manera que Déu sap[2]; sols Déu sap que hi ha en el
cor de cada home, sols Ell ho sap[3]. La fe en Crist, el baptisme i
la pertinença a l’Església són la via ordinària a la salvació; però per Déu no
hi ha res impossible i per altres vies pot salvar als homes dels que Ell coneix
la seva bona voluntat. Crist és l’únic mitjancer per a tota la humanitat i qui
no el coneix potser, tot i no saber-ho, també se salva gràcies a Ell.
Demà tenim una cita a les urnes molt important, el nostre futur,
potser com mai fins ara, és a les nostres mans. Siguin quins siguin els resultats
preguem al Senyor perquè superant les situacions conflictives amb generositat i
esperit de concòrdia i de diàleg, respectant-nos i estimant-nos els uns als
altres, respectant la pluralitat i la nostra identitat particular, sense
exclusions i amb esperit integrador, no perdem mai aquest sentit de comunió amb
tots els homes que avui Jesús ens ha ensenyat.