Homilia predicada a l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents a Vimbodí el diumenge 6 de setembre de 2015.
Diumenge XXIII Durant l’any.
Is 35,4-7a; Salm 145,6c-7.8-9a.9bc-10;
Jm 2,1-5; Mc 7,31-37
Ser sord implica aïllament de tota la realitat que ens
envolta, ho veiem en les persones que quan es fan grans perden oïda i es van
sentint allunyades de les converses de família i amics, si a més no es pot
parlar la comunicació amb els qui ens envolten es fa quasi bé impossible. En
els relats bíblics la sordesa o la ceguesa apareixen com la representació no
tant sols d’un impediment físic sinó de l’entossudiment, del tancament
voluntari de l’home davant de Déu. És allò que es diu popularment que no hi ha
pitjor sord que el qui no vol sentir. A vegades tanquem les orelles per no
sentir a Déu o als germans. Jesús però, pot vèncer tota resistència però cal
que nosaltres hi posem una mica de la nostra part. Ens pot semblar més còmode
ser cecs i sords davant de certes coses que ens envolten i que ens desagraden;
però amb aquesta actitud no fem desaparèixer allò que hi ha de dolent, sols
amaguem el cap sota l’ala, hem endurit el nostre cor. També tota la societat
pot a vegades tancar les seves orelles i els seus ulls col·lectius, ho hem vist
amb drames ben recents com el dels qui han de fugir dels seus països empesos
per la guerra i la fam i perden la vida cada dia a les portes de casa nostra.
També hi ha qui tanca la seva oïda per no sentir les justes reivindicacions
d’un poble, pensant potser que si no ho sent i no ho veu el problema no
existeix. Les orelles se’ns obren tal com ens mostra el relat evangèlic d’avui,
demanant-t’ho al Senyor, posant-hi de la nostra part, volent-ho. Quan li
demanen Jesús se l’endugué a un lloc tot sol, lluny de la gent, i li ficà els
dits a les orelles i pregà al Pare i tot seguit hi sentí i parlà. Quan algú
sent el que Jesús ens ha de dir té ganes de parlar, de explicar-ho als altres.
Així se’ns poden obrir les orelles, establint una relació
directe i personal amb Jesús, en la pregària, en la lectura de l’Evangeli, en
el silenci. Establint també una relació amb els germans escoltant els seus
problemes, interessant-nos pel que els fa patir i els preocupa.
Aquí en aquesta ermita tenim un lloc privilegiat per obrir
els nostres cors al Senyor. Maria és el millor exemple de la total escolta, de
la total disponibilitat a Déu. Ella en la intimitat de casa seva, veié torbada
la seva vida però lluny de rebutjar-ho es posa en mans del Senyor, es deixà
fer. Ella és la qui obre el seu cor i es fia del Déu. Que Maria, que aquí
venerem sota l’advocació dels Torrents, ens ajudi a obrir els nostres cors al
Senyor, sense por, sense comprometre la nostra fe fent diferències entre les
persones que ens envolten. No tanquem els ulls, ni les orelles, a allò que ens
desagrada, intentem de portar-hi l’amor de Déu. Aquí Maria es va fer present i
s’hi fa present per ajudar-nos a estar atents a la veu de Déu i a la dels
germans. Que ella ens il·lumini.