Dimecres XXVI temps ordinari.
Homilia predicada al Monestir Cistercenc de Santa Maria de Valldonzella.
30 de setembre de 2015.
Ne 2,1-8; Sal 136,1-2.3.4-5.6; Lc
9,57-62
Jesús va fent camí vers
Jerusalem; l’acompanyen els deixebles i algunes dones i se li va afegint gent
al pas. Tres candidats volen incorporar-se, Jesús els exposa tres condicions
per a seguir-lo: Deixar-ho tot, no mirar enrere i no anteposar-li res. Com diu
la Regla «No anteposar res a l'amor
del Crist.[1]»
El primer fet ens recorda
l’afirmació de Rut a la seva sogra Noemí «On vagis tu, vull
venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble,
el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada.
Només la mort ens podrà separar.[2]»
La segona ens remet a la crida
d’Eliseu al profeta Elies «va córrer darrere d'Elies i li
digué: Deixa'm anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré. Elies li
va respondre: Vés! Torna-te'n! A què t'obligo jo? Eliseu se'n tornà de darrere
d'Elies, va agafar la parella de bous, els immolà (...). Després va seguir
Elies i es quedà al seu servei.[3]» Crist demana com diu la Regla «Apartar-se
de les maneres de fer del món.[4]»
La crida és radical, ofereix
ben poques seguretats, «el Fill de l'home no té on reposar el cap[5]» i alhora és immediata. Crist demana al deixeble que prengui una
decisió i l’ha de prendre sol, sol davant Jesús sense les falses seguretats que
ens ofereix el nostre entorn. Crist crida a la ruptura, crida a cadascú en
particular; però fent camí amb Crist no anem sols, anem amb els que Ell ha
cridat, fent camí enmig de tots els homes que són els fills de Déu, els nostres
germans, els rostres de Crist, als qui com diu la Regla hem de veure «com
si fossin realment el Crist.[6]»
Jesús amb aquesta radicalitat
ens mostra que seguir-lo no respon a capricis personals, és la resposta a una
crida, Crist, així ens ho diu la Regla «buscant-se un operari per entre la
multitud a qui fa aquesta crida, el Senyor torna a dir: "¿Qui és l'home
que vol la vida i desitja veure dies feliços?" I si tu, en sentir-ho,
responies: "Jo", et diu Déu: "Si vols la vida veritable i
perpètua, guarda't la llengua de mal i que els teus llavis no parlin amb
engany; decanta't del mal i fes el bé, cerca la pau i segueix-la".» Crist és la nostra pau.