NADAL
Missa vespertina de la
vigília
Is 62,1-5; Salm 88,4-5.16-17.27 i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt 1,1-25
El Senyor ens ha concedit la joia d’esperar
amb alegria aquest Nadal i avui de viure de nou aquesta solemnitat que ens
convida a encetar el misteri de la redempció. Déu s’ha fet home i fent-se home
ens convida a participar de la seva divinitat. Avui el bé ha aparegut com un
raig de llum i la salvació com una torxa encesa. És de la descendència de David
que Déu ha promès que naixerà el Salvador. I així Jesús és ara el capdavanter, l’inici
de la salvació.
Sant Mateu ens presenta una genealogia que es
remunta fins a Abraham per acabar presentant a Maria com la Mare del Messies. Així
la història de la salvació, centrada en Jesús el Messies, és quelcom
inseparable del misteri de l'encarnació i de la redempció. Jesús és l’Emmanuel és
el Déu amb nosaltres, adorat pels pastors i els mags, el Rei dels jueus, el Redemptor
presentat per l'Àngel del Senyor. Maria, deposada amb Josep en donar a llum al
Salvador, dona inici el nou Poble de Déu. Al Messies, descendent d'Abraham,
pare del poble d'Israel, David li atorga els títols que indiquen la seva
dignitat i el seu lloc entre el poble escollit, els de Rei d'Israel i Fill de
David. Per això l’evangelista Mateu estructura la genealogia de Jesús al
voltant de David perquè vol destacar així que el Messies pertany a la seva
família real i anomenant a quatre dones estrangeres que tenen un paper
fonamental dins del poble d’Israel: Tamar, Rahab, Ruth i la dona d’Uríes; ens
presenta a Maria, l'esposa de Josep, com el darrer esglaó de la història de la
salvació, la verge que donarà a llum a Betlem, la ciutat de David, un
descendent del profeta i rei. És de la descendència de David que Déu, tal com
ho havia promès, ha donat a Israel un salvador, que és Jesús.
La genealogia que ens mostra l’Evangeli de
Mateu presenta un simbolisme numèric que indica la perfecció. Són catorze
generacions en tres grups, xifra que indica la plenitud del temps, és a dir la
perfecció de la humanitat i de la història acomplerta amb l'arribada de Crist,
l'home perfecte. Un simbolisme amb una clara intenció teològica més que no pas històrica
i aquesta és vincular a Jesús amb els avantpassats del poble escollit dipositaris
de les promeses messiàniques: Abraham i David. Les llistes de les generacions acaben
amb Josep, el pare legal de Jesús i amb això n’hi ha prou per conferir-li a
Jesús tots els drets hereditaris del llinatge del mateix David, restant així Jesús
lligat familiarment al rei i profeta. L’arbre de la salvació s’arrela fermament
a la casa d’Israel, el poble escollit per Déu, el poble gloriós que el Senyor
tragué d’Egipte amb el poder del seu braç. Tot ha succeït perquè s’acompleixi
el que el Senyor havia anunciat pel profeta, la verge ha tingut un fill, el Déu
que és amb nosaltres, Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham; el Fill
de Déu.