Sant Joan de la Creu

Sant Joan de la Creu

Monestir de les Carmelites Descalces de Tarragona

14 de desembre de 2016

Is. 43, 1-3a.4-5; Rm 8, 14-18.28-30; Jo 17, 17-26

Guiat per l’Esperit i havent rebut l’Esperit que ens fa fills, Sant Joan de la Creu perdé la por dels sofriments d’aquest món cert de la gloria que s’havia de revelar també en ell. Una vida consagrada a la veritat basada en el descobriment de que la funció primordial de la fe és la contemplació per a poder esdevenir participació del coneixement diví; com ens diu el Concili Vaticà II «la raó més alta de la dignitat humana consisteix en la vocació de l’home a la unió amb Déu» (GS 19). Mestre de l’experiència religiosa manté avui tota la seva frescor i ens ofereix una mostra d’experiències místiques sobre la problemàtica que planteja a l’home la seva llibertat i la seva finalitat última que és estimar com Déu ens estima. Incomprès i perseguit sovint els seus no varen reconèixer que Déu l’enviava; però ell va estimar i va avançar en el coneixement de Déu, d’aquell qui havia penetrat en els seus secrets i entrat a l’interior del seu cor.

Sant Joan de la Creu va saber destriar el que és essencial del que és secundari i cert de quin és el cimal hi va avançar-hi sense defallir; ni els aiguats de les persecucions, ni el foc de les incomprensions no el van deturar. Perquè als ulls de Déu valia molt i Déu l’estimava. Sense voler imposar res a ningú estava cert de que arribava a la plenitud de l’amor i qui va descobrir la grandesa de l’amor de Déu ja no es conformà amb cap altra cosa. A aquest punt no s’hi arriba pas sense esforç, ni nits fosques; però val la pena passar per totes elles perquè l’amor de Déu és l’únic que és més fort que la mort. Sant Joan de la Creu ens parla de l’experiència de Déu, perquè des de la seva pròpia experiència ha entrat en relació estreta amb Ell i sap que tot Ell és amor.

Sant Joan de la Creu no va ser algú que es quedés tant sols en un volar en núvols místics, va tenir una vida ben real, dura i concreta, tant com a reformador de l'Ordre, on va trobar moltes oposicions, com a superior provincial, com a la presó dels seus germans, on rebé tota mena de maltractaments. Va tenir una vida dura, però precisament fruit d’aquesta duresa va escriure una de les seves obres més belles. Perquè  puguem entendre que el camí amb Crist, anar amb Crist, «el Camí», no és un pes afegit al ja suficientment dur fardell de la nostra vida, no és quelcom que faci més pesada aquesta càrrega, sinó que és una cosa totalment diferent, és una llum i una força, que ens ajuda a portar aquest pes. Si l’amor de Déu és dins nostre, podrem suportar més fàcilment totes les dificultats d’aquesta vida, perquè l’amor de Déu porta en si mateix aquesta gran llum. Això és la fe: ser estimat per Déu i deixar-se estimar per Déu en Jesucrist, per poder aconseguir així la llibertat veritable i total. «Tant sols Jesucrist, Paraula definitiva del Pare, pot revelar als homes el misteri del dolor i il·luminar amb els centelleigs de la seva creu gloriosa les més tenebroses nits del cristià. Joan de la Creu, conseqüent amb les seves afirmacions sobre Crist ens diu que Déu després de la revelació del seu Fill "ha quedat com a mut i no té més a parlar"; el silenci de Déu té la seva més eloqüent paraula reveladora d'amor a Crist crucificat.» (Joan Pau II, Carta apostòlica Mestre en la fe). I a la creu Déu és amor a tota la humanitat, ens hem de deixar estimar, l’amor de Déu és la llum que ens ajuda a portar el pes de cada dia.

La santedat no és obra nostra, sinó obertura a l’absolut, obrir les finestres de la nostra ànima perquè la llum de Déu pugui entrar-hi; no oblidar mai a Déu, perquè precisament restant oberts a la seva llum es on trobarem la força, es troba l'alegria dels redimits. Sant Joan de la Creu és un enamorat de Déu, al qui tractava familiarment i de qui parlava constantment. Perquè el portava en el cor i en els llavis, perquè constituïa el seu veritable tresor, el seu món més real.

Sant Joan de la Creu guiat per l’Esperit, testimoni de l’amor de Déu, ens ha fet conèixer el nom de Déu, ens ha proposat una opció radical, amb una visió ben concreta de la realitat, basada en la fe i viscuda com a experiència personal. Sant Joan de la Creu no va viure en la mediocritat, la seva va ser una aposta a per totes; amb un esperit decidit, disposat a renunciar a tot per poder obtenir-ho tot i sols l’amor de Déu és veritable plenitud, aquell amor del qual al vespre ens examinarem quan tant de bo puguem dir com San Joan de la Creu:

En ti solo me he agradado,
¡Oh vida de vida mía!
Eres lumbre de mi lumbre,
eres mi sabiduría,
figura de mi sustancia,

en quien bien me complacía.
Al que a ti te amare, Hijo,
a mí mismo le daría,
y el amor que yo en ti tengo
ese mismo en él pondría,

en razón de haber amado
a quien yo tanto quería.