Nadal
Missa de la nit o del gall
24 de desembre 2016
Is 9,1-6; Salm 95; Tt 2,11-14; Lc
2,1-14
«Els profetes i els sacerdots anaven predicant, ja feia temps, que el
Messies vindria en forma d’home com nosaltres» ens diu l’avia als Pastorets
d’en Folch i Torres, i com bé diu Lucífer en la mateixa obra, on per una vegada
diu veritat, «Totes les promeses fetes pels profetes s’han complert. I amb
aquesta com amb altres profecies. Ja veuràs, el Messies no trigarà». El Messies
no ha trigat perquè «avui ens ha nascut el Salvador, que és el Messies, el
Senyor»; «alegrem-nos-en. Avui la pau ha baixat del cel.».
La salvació arriba avui a nosaltres, el Fill de Déu s’ha fet home, és el
Déu amb nosaltres, el Déu fet com nosaltres, llevat del pecat. No ha vingut com
alguns pensaven ple d’honor i majestat, rodejat d’un estol d’àngels i
d’arcàngels; sinó que la salvació, el Messies, ha nascut en una menjadora
perquè ningú no l’ha volgut acollir, ningú no li ha ofert un llit a la seva
mare on pugues portar al món al Fill de Déu; Ella a qui l’arcàngel Gabriel li
diu als Pastorets: «Verge immaculada! Del Senyor sou escollida i entre totes
beneïda i entre totes alabada. Estrella de llum serena, dolça i casta criatura,
tota blanca, tota pura, de divina gràcia plena. (...) Per mare heu estat
triada, essent casta sense igual, i en vostre ventre virginal el Fill de Déu
tindrà estada.».
El Messies no ha vingut a compartir res amb els poderosos, ni ha nascut a
Jerusalem, la ciutat reial, sinó a la petita Betlem; perquè ha volgut venir,
pobre i humil. Per alliberar als pobres, essent uns simples pastors els primers
en rebre l’anunci dels àngels, davant dels quals la por els ha envaït en ser
envoltats de llum per la gloria del Senyor. Però no hem de tenir por, Jesús ha
vingut per donar-nos un manament nou, el d’estimar-nos els uns al als altres
tal com Ell, fent-se un de nosaltres, ens ha estimat. També seran uns mags
llunyans els qui vindran a adorar-lo perquè Ell ha vingut a portar la salvació
arreu del món, a tots els pobles de la terra, sense distinció de llengües,
races o nacions. Així s’ha revelat l’amor de Déu en Jesucrist, Déu gran i
salvador nostre, que es lliurà a si mateix per nosaltres, per deixar-nos nets i
fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé, com ens diu
l’Apòstol.
El seu naixement ens porta una gran alegria, la seva pobresa té més valor
que tots els béns i tots els tresors. Quin valor més gran hi pot haver que la
humilitat? Què trobaríem de més preciós? Escollint un estable i una menjadora
per néixer, Jesús ens mostra que és per la humilitat que podem adquirir el
regne del cel. Jesús ha nascut, ha nascut per a nosaltres. Avui l’eternitat ha
entrat en el temps; pel misteri del Verb fet home, una nova llum il·lumina la
nostra ànima i coneixem al Déu invisible perquè s’ha fet visible com a home per
amor als homes.
Crist la llum de la llum, naixent avui com a home ens fa néixer a
nosaltres a una nova vida, a una llum radicalment nova, ens fa participar de la
seva divinitat. Crist vol fer-se visible en nosaltres, viure en nosaltres,
treballar en nosaltres per salvar-nos amb Ell. El misteri de Nadal ens invita a
fer participar a tots els homes de la llum de Crist, la gràcia rebuda de
Jesucrist ens convida a anunciar l’arribada del Salvador. Avui certament ens ha
nascut el Salvador però és cada dia que hem de fer-lo present en el món que
Ell, la Paraula que ara s’ha fet carn, ha creat. «Mireu la nit com és clara! Si
les estrelles fan llum! Però...no sentiu?» Ens pregunta en Lluquet; «Jesús és
nat a l’establia; àngels canteu joia tan gran. Piulen ocells amb alegria perquè
ha nascut el Diví Infant.» canta el cor dels àngels.
El Crist, el Messies, el Salvador, és en un estable, ha nascut en una
menjadora; la seva llengua no parla encara però el món troba en Ell ja una
resposta; desaprovant les glories d’aquest món l’infant promès per Isaïes que
s’ha fet carn feble i fràgil, ha vingut per salvar-nos, per mostrar-nos el camí
de la salvació, per ensenyar-nos a estimar als pobres, als febles, als qui
pateixen, als rebutjats.
Quin misteri tan gran, Déu ha enviat al seu Fill per amor als homes i
aquest s’ha fet home com nosaltres, per compartir la nostra feble humanitat. Si
la humilitat ens ha estat anunciada per Déu és perquè Déu ens vol humils a la
seva presència, per poder fer néixer en nosaltres la seva gràcia. El conseller
prodigiós, el Déu heroi, el Pare per sempre, el príncep de la pau, el principat
del qual serà immens, la pau del qual no tindrà fi, el regne del qual serà
fonamentat i sostingut des d’ara i per sempre sobre el dret i la justícia té
per senya un nen en bolquers posat en una menjadora. El seu tron és un
pessebre, el seu palau una establia.
«En eixa nit memorable ha nascut el diví infant i essent Ell el rei més
gran son bressol és un estable. La naixença celebrem del Jesuset benvingut
(...) Per la nostra redempció ha nascut a l’establia. Gloria a l’Infant de
Maria que ens porta la Salvació!»