Presentació del Senyor
2 de febrer de 2017
Ml 3,1-4; Salm 23,7.8.9.10; He 2,14-18; Lc 2,22-40
Els
ulls de Simeó i els d’Anna han vist la llum que es revelarà a totes les
nacions, han vist al Salvador. Han sabut reconèixer-lo en aquell petit infant
que portat pels seus pares es presentat i ofert a Déu segons el que prescriu la
Llei, perquè Ell no ha vingut a abolir-la sinó a completar-la. Passats els dies
del seu naixement es portat a complir allò que mana la llei de Moisès referent
al rescat del primogènit i a la purificació de la mare. Josep i Maria presenten
el sacrifici prescrit, un parell de tórtores i un colomí per pagar el preu del
rescat d’aquest noi en qui es manifesta la gràcia i que oferint-se a si mateix
en sacrifici, un sacrifici que superarà tot altre i servirà d’una vegada per
sempre, Ell serà el preu del rescat per a tota la humanitat; Ell mateix que ara
anirà creixent fort, entenimentat i amb el favor de Déu. La llei a la que Jesús
se sotmet, demana per a garantir l’autenticitat d’un fet dos testimonis. Simeó,
un home just i pietós que esperava l’hora, que té sobre d’ell l’Esperit Sant i és
guiat per aquest cap al temple, veu acomplerta la revelació de que no moriria
sense veure al Messies, el Senyor; Simeó agafarà en braços la salvació, perquè
la salvació és ara a l’abast de tots els homes. També Anna, a la mateixa hora, ella
profetessa i lliurada en cos i ànima al culte amb la pregària i el dejuni parlarà
del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
La salvació, el pla de Déu, està en marxa cap la seva
plenitud, partint de l’antiga llei per arribar a la plenitud de la llei, tal
com Jesús dirà «no us penseu
que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a
dur-los a la plenitud.» (Mt 5,17). L’acompliment de la llei ha arribat ara, perquè la humanitat
ha entrat en l’hora de Déu, en l’etern present, en l’ara de Simeó que és també
el nostre ara si ens deixem guiar per l’Esperit Sant i som capaços també
nosaltres de reconèixer al Salvador, al Senyor. Per reconèixer-lo tal volta ens
calgui compartir amb Ell la humiliació i el sofriment, aquells que Simeó
anuncia a Maria com una espasa de dolor que li traspassaran l’ànima.
L'àngel de l'aliança desitjat pel poble d’Israel entra avui
al seu temple. El temple on Jesús deixarà embadalits als mestres de la Llei,
escoltant-los i fent-los preguntes; allí on tots els qui
el sentiran es meravellaran de la seva intel·ligència i de les seves respostes;
el temple des d’on el diable el reptarà a desafiar Déu tirant-se des de la seva
teulada; allí on cada dia ensenyarà; on consumit pel zel agafarà un fuet de
cordes i per treure’n fora, mercaders, canvistes, moltons i vedells tirant-los
per terra les monedes i abocant-los les taules.
Jesús que esdevindrà el gran sacerdot compassiu i acreditat
davant Déu per expiar els pecats del poble i que passarà per la prova del
sofriment, per tal de confortar els altres que som provats. Avui la salvació ha
entrat al temple, però els seus no l’han reconeguda, sols Simeó i Anna eixamplant
el seu cor, guiats per l’Esperit, han vist al Salvador perquè ells esperaven
l’hora de Déu. Avui la llum de la salvació ha arribat a tots els pobles. Mentre
Maria i Josep han quedat meravellats del que diuen del seu fill, Simeó i Anna
han vist recompensada la seva vida de pacient espera, amatents sempre als
signes de l’Esperit i han pogut contemplar per si mateixos la salvació,
agafar-la en braços i contar-ne les meravelles.
El Salvador entra al temple, a la casa del seu pare, i Josep
i Maria paguen el preu del seu rescat marcat per l’antiga llei. Ell el nou i
definitiu temple, aixecat en tres dies en vèncer la mort per la seva
resurrecció, entra al temple de l’antiga llei, fet per mans d’homes que no
trigarà a desaparèixer. El qui amb la seva sang rescatarà la humanitat per
sempre més, paga el preu marcat pel rescat dels primogènits en un sacrifici
caduc. Déu ens ha enviat al seu Fill, Déu ens ha enviat la salvació perquè
també nosaltres a la mateixa hora, en l’etern present de Déu, puguem abraçar-la.
Guiats per l’Esperit com Simeó anem a l’encontre de Crist, ara i aquí present
en la seva Paraula, en el pa i en el vi de l’Eucaristia, en l’assemblea reunida
en el seu nom. Pregant com Anna acollim-lo valent i poderós, victoriós en el
combat contra la mort, que havent-se fet semblant a nosaltres, havent passat la
prova del sofriment, ens ha confortat i ens ha fet lliures.