dijous, 24 d’agost del 2017

Sant Bartomeu



Sant Bartomeu
24 d‘agost de 2017
Monestir de Carmelites Descalces de Tarragona
Ap 21,9b-14; Salm 144,10-11.12-13ab.17-18; Jo 1,45-51


La fe de Felip «Hem trobat aquell de qui va escriure Moisès», l’escepticisme de Natanael «en pot sortir res de bo de Natzaret» i la conversió d’aquest en veure i sentir a Jesús «vos sou el Fill de Déu, sou el rei d’Israel». Una fe encara superficial, precària, perquè ha de veure coses molt més grans. Ha de veure el cel obert i els àngels pujant i baixant sobre el Fill de l’home. Aquest israelita digne d’aquest nom, aquest home que no enganya, Natanael a qui la tradició identifica amb l’apòstol Bartomeu.

Un dels qui Jesús cridà, en aquest cas per mitjà d’un altre, de Felip uns dels primers deixebles, que li diu «vine i ho veuràs». Com els ho havia dit el mateix Jesús als primers deixebles. Natanael, Bartomeu, ha de veure coses molt més grans, ha de veure la núvia, l’esposa de l’anyell, ha d’esdevenir una de les dotze pedres sobre les que reposarà la muralla, l’Església de Crist. Ell serà dels qui farà conèixer als homes les gestes del Senyor, la magnificència gloriosa del seu Regne.

La fe dels apòstols és el fonament de la nostra fe. Ells veieren i cregueren, varen tenir el privilegi de veure, d’escoltar, de parlar amb el Senyor. Varen ser testimonis de la seva passió, mort i resurrecció i«» el seu testimoni és el seu llegat, és la fe de l’Església. Vivim temps de pors, d’incertesa, de violència. L’Església enmig d’aquest desconcert ha de donar testimoni, un testimoni ferm de valentia i de coratge. «No tenim por» hem sentit cridar aquests dies. Quantes vegades digué Crist al seus «no tingueu por». Si tenim a Crist al nostre costat, si som conscients de que està sempre al nostre costat, no hi haurà lloc per a la por. Ell ens coneix, ens veu a cadascun de nosaltres sota la figuera, fent això o allò altre. Ell ens veu i ens estima. Com veié i estimà la primera fundació de la vostra Teresa de Jesús i totes les que vingueren després. Ell permeté i sostingué aquella dona valerosa que veié coses grans; veié al mateix Crist mitjançant les seves experiències.

Amb la certesa de Felip, amb la joia de Bartomeu, confessem a Crist la nostra fe i als germans mitjançant el nostre testimoni. Tant de bo vulguin i puguin venir per veure-ho i creure.