Sant Bernat
20 d‘agost de 2017
Sa 7,7-10.15-16; Salm 62; Fl 3,17-4,1; Jo 17,20-26
El Senyor va
concedir a Bernat de Claravall el do de la saviesa, aquesta li va ser llum al
llarg de la seva vida i així pogué parlar d’acord amb la voluntat del Senyor,
el seu pensament no es deslligà dels dons que li havia fet; Déu el guià pel bon
camí. Sant Bernat fou un home assedegat de Déu, cercador de Déu, els seu llavis
lloaven Déu que l’estimava i tota la seva ànima s’enamorà del Senyor. Per a
nosaltres ens és un model, ell ens ha fet conèixer el nom del Senyor perquè Déu
l’ha estimat i li ha permès de superar les seves febleses. Perquè com ens ha
dit l’Apòstol en la Carta als Filipencs, n’hi ha molts que són contraris a
l’estil de viure i a la creu de Crist i s’encaminen a la perdició.
Sant Bernat
va saber, amb el do de la saviesa, interpretar la voluntat de Déu. No sempre
sabem interpretar-la correctament; en el nom de Déu encara al segle XXI se
segueixen cometent barbaritats. També nosaltres cristians fa uns segles
interpretàvem a voltes erròniament la voluntat del Senyor; el mateix sant
Bernat predicà amb vehemència les creuades, convençut de fer el bé quan de fet
no acomplia la voluntat de Déu, aleshores el seu pensament es desdeia del do de la saviesa que Déu li
havia atorgat, condicionat per la mentalitat de l’època que li tocà de viure. Deia
sant Joan Pau II en la Jornada del Perdó amb motiu del jubileu de l’any 2000
adreçant-se al Senyor: «en algunes
èpoques de la història els cristians de vegades han transigit amb mètodes
d'intolerància i no han seguit el gran manament de l'amor, desfigurant així el
rostre de l'Església, la teva Esposa. Tingues misericòrdia dels teus fills
pecadors i accepta el nostre propòsit de cercar i promoure la veritat en la
dolçor de la caritat, conscients que la veritat només s'imposa amb la força de
la veritat mateixa.» Els sants ens són model precisament per la seva
humanitat i aquesta alguna volta els fa errar, homes com són.
Fa pocs dies
hem viscut com la violència comesa en nom de Déu sacsejava la nostra societat. Ens deia el Papa Francesc fa uns mesos que el
terrorisme fonamentalista és el resultat d'una misèria espiritual greu, sovint
associada a una considerable pobresa social, que només es pot derrotar
transmeten els valors religiosos que no admeten l’opressió entre el temor de
Déu i l'amor, garantint el dret a la llibertat religiosa en l'espai públic,
reconeixent l'aportació positiva i constructiva que té en la nostra societat la
vida espiritual.
«No tenim por» ha estat el crit d’aquests dies; no tinguem por perquè la
violència terrorista el que cerca és aterrir-nos emprant el nom de Déu en va, o
d’un ideal polític, i sigui quina sigui la motivació la violència va sempre contra
la voluntat de Déu.
Desgraciadament les
nostres terres no desconeixen la violència terrorista, no fa tants anys la
colpí, tot i que amb una altra arrel, de manera violenta i indiscriminada i el
record dels morts que va deixar encara resta entre nosaltres. Sigui quin sigui
el seu origen sempre és injustificat i va contra tot allò que significa la
voluntat de Déu, sigui quina sigui la religió amb la que se la vulgui
justificar. Que fer davant d’aquesta violència sense raó, que ens pertoca de
fer a nosaltres cristians. En primer lloc no tenir por i intensificar la nostra
pregària per fer-nos més propers a les víctimes i llurs famílies. Tota víctima
d’aquesta violència és sempre innocent, tant més quan es tracta de famílies que
gaudint del lleure veuen truncada per sempre la seva vida. Ens pertoca pregar també
pels seus assassins, perquè el Senyor els mogui el cor per entendre que Déu mai
no vol la violència, que mai aquesta es pot justificar en nom de Déu. Posem
aquests dies en primer terme de la nostra pregària aquests fets, pensant en que
al cap i a la fi uns i altres són víctimes de l’odi; uns innocentment, els qui
un dia surten de casa per passar uns dies de lleure amb la família o els amics,
per anar a un concert, per passejar per una ciutat o també per assistir a una
celebració eucarística; perquè en països uns veïns i altres més llunyans,
aquest tipus de violència ha actuat de forma directa contra ministres, fidels i
temples de l’Església; així també al segle XXI l’Església dona màrtirs, hi ha cristians
que els prenen la vida pel simple fet de ser-ho. Tinguem presents en la nostra
pregària també els qui estant obcecats i no entenen bé que els demana realment
Déu i la seva religió, que no és pas en absolut el que estant fent.
Encomanem-los a tots en la nostra pregària. Deia el Papa Francesc a Albània
l’any 2014 «Que ningú
pensi que pot justificar-se en Déu quan projecta i comet actes de violència.
(...) La religió autèntica és font de pau i no de violència. Ningú pot emprar
el nom de Déu per cometre violència. Matar en nom de Déu és un gran sacrilegi.
Discriminar en nom de Déu és inhumà.»
(Papa Francesc, Visita a Albània setembre 2014)
Sant Bernat,
tot i les seves limitacions humanes, va fer conèixer Déu per l’amor. El centre
de la seva vida foren Crist i Maria, la Mare. El Senyor l’estimà i el seu
llegat ens el mostra com a fautor de la concòrdia mútua, de la unitat i de la
pau; il·lustre per les seves obres i les seves paraules, treballador
infatigable per la concòrdia de l’Església de Crist. Encomanem-nos a ell,
perquè intercedeixi davant del Senyor i així la pau arribi al cor de tots els
homes, sigui quina sigui la seva fe, i la violència sigui eradicada per sempre
de la terra. Confiats en la seva intercessió davant del Senyor, unim-nos
espiritualment a l’Església de Tarragona que a hores d’ara reunida al voltant
del seu pastor prega per la pau a la catedral de Tarragona.