La Immaculada Concepció de
la Verge Maria
8 de desembre de 2017
Gn 3,9-15.20; Salm 97,1.2-3ab.3c-4; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,26-38
La Benaventurada Maria, va romandre sempre Verge, va ser la Mare del Verb encarnat, Déu i
Salvador, nostre senyor Jesucrist, i ella, per la seva singular elecció, en
atenció als mèrits del seu Fill fou redimida de la manera més sublim, va ser
preservada immune de tota taca de culpa original i superant així àmpliament en
do de gràcia eximia a totes les altres criatures. Ella està lligada per un
vincle estret i indissoluble al misteri de l'encarnació i de la redempció. La Beatíssima
Mare de Déu, Immaculada, acabat el curs de la seva vida terrestre, va ser assumpta
en cos i ànima a la glòria celestial, i feta semblant al seu Fill, va rebre
anticipadament la sort de tots els justos; esdevenint precursora de la
resurrecció que Crist, morint i ressuscitant, va oferir a tota la humanitat i
realitzarà quan arribi el seu Regne. Així la Santíssima Mare de Déu, la nova
Eva, la Mare de l'Església, continua en el cel exercint el seu ofici matern pel
que fa als membres de Crist, pel qual contribueix a engendrar i augmentar la
vida divina en cadascuna de les ànimes dels homes redimits (Cf. Credo del Poble
de Déu del beat Pau VI). En aquesta línia el beat Pau VI resumia la doctrina de
l’Església sobre Maria, la Mare de Déu.
Avui recordem
especialment un dels aspectes doctrinals referits a Maria, la seva immaculada
concepció. Pau VI recollia en el seu Credo tota la doctrina de l’Església i
molt especialment la del Concili Vaticà II. Déu Pare volgué que
l’acceptació per part de Maria, que havia estat predestinada des de
sempre a ser la mare, precedís l’encarnació, perquè, així també
contribuís a la vida. Maria fou dotada d’una santedat del tot singular des del
primer moment de la seva concepció, per això anomenen Maria Mare dels vivents perquè
en el seu interior immaculat va dur la font de la vida.
Predestinada pel Pare, coberta per l’ombra de
l’Esperit Sant i temple de Jesucrist, la nova aliança. Fou saludada per l’àngel
Gabriel amb aquestes paraules: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor
és amb tu», plena de gràcia, és a dir
estimada, elegida, escollida per acollir aquell qui és el do més preuat,
l’amor de Déu fet carn. Maria és la benaurada perquè ha cregut, perquè la seva
fe en Déu és ferma i plena. En Maria la Paraula de Déu hi troba escolta,
resposta i estada. La Paraula de Déu troba en Maria el sí que li permet de
fer-se carn i habitar entre nosaltres. En Maria i per Maria tota la humanitat
s’obre a Déu, acull la seva gràcia, es disposa a fer la seva voluntat.
Déu l’ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions
espirituals dalt del cel; l’elegí abans de crear el món, perquè fos santa,
irreprensible als seus ulls. Per amor, Déu la destinà a ser llur filla
predilecte, segons la seva benèvola decisió. En Maria no hi ha cap mena d’oposició
a Déu, sols hi ha plena comunió, plena confiança, ple acord, plena
disponibilitat, plena obediència. Maria diu sí a Déu i Déu diu sí a Maria; tota
ella està plena de l’amor i la gràcia de Déu.
Sols així esdevé
Mare de Déu, imatge i model de l’Església, elegida entre totes les generacions
per a ser benaurada. Beneïda per Déu entre totes les dones i aquesta benedicció
és algú concret, Jesucrist, el seu fill i fill de Déu, la font de la gràcia la
qual Maria va acollir en el seu ventre virginal. L’acollí amb amor, i així el
Senyor és amb ella, perquè tota plena de l’Esperit Sant, el poder de l'Altíssim
que l’ha cobert amb la seva ombra li confiï el fruit sant que naixerà d’ella,
aquell a qui anomenaran Fill de Déu.
Maria esdevenint l'esclava del Senyor és en qui les
paraules de Déu esdevenen realitat de salvació per a tots nosaltres. Per Maria
i en Maria Déu entra a la nostra història. Per ella arriba el consol dels
miserables, la redempció dels captius, la llibertat dels condemnats, la
salvació, finalment, de tots els fills d'Adam, de tot el seu llinatge.